Els tàrtars proposen la creació d'una autonomia dins de la república de Crimea

Els tàrtars de Crimea, que representen un 12% de la població de la península, han decidit aquest dissabte crear una autonomia dins d'aquella república, que es va adherir la setmana passada a la Federació Russa.

El Kurultái (Assemblea Popular) d'aquesta minoria musulmana va aprovar una resolució sobre "la realització del dret a l'autodeterminació del poble tàrtar en el seu territori històric: Crimea". En el document s'anuncia "el començament del procés polític i legal per a la creació d'una autonomia nacional i territorial" dels tàrtars de Crimea.

El Kurultái també es va dirigir a l'ONU, el Consell d'Europa, la Unió Europea, l'Organització sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i l'Organització de Cooperació Islàmica perquè recolzin l'aspiració del poble tàrtar de Crimea a l'autodeterminació, en qualitat d'autonomia territorial i nacional.

La minoria tàrtara ha pres aquesta decisió durant la reunió que ha celebrat a la ciutat crimea de Bajchisarai, que és la que millor conserva el llegat de l'antic Canato tàrtar de Crimea (segles XV-XVIII).

Rebuig de les ofertes

Els tàrtars de Crimea, que es consideren un poble diferent dels tàrtars que viuen a la República russa de Tatarstan, han rebutjat totes les ofertes que els han fet les autoritats de Crimea.

El Govern crimeà els va oferir fins a un 20% dels càrrecs de responsabilitat en la república, l'oficialitat de la llengua tàrtara i més finançament de programes culturals i educatius.

Els tàrtars, que no superen els 300.000 i van defensar sempre la integritat territorial d'Ucraïna, van boicotejar el referèndum separatista del 16 de juny, que els seus líders van titllar de "farsa", i per això es van negar a reconèixer els seus resultats.

L'ingrés a Rússia va fer témer als tàrtars que a Crimea es repetís el que els va passar als anys 90 a Bòsnia, quan els musulmans van ser víctimes de neteja ètnica, i per això van arribar a demanar a l'ONU que enviés cascos blaus a la zona.

Expropiacions

A més, temen que les noves autoritats ordenin l'expropiació de les terres que els tàrtars es van apropiar il·legalment al seu retorn de la deportació estalinista per construir vivendes, negocis i altres establiments.

Notícies relacionades

Alemanya i Ucraïna acorden fabricar junts armes de llarg abast

Les ombres un crim

Principals pobladors de Crimea fins que l'imperi rus va conquistar el territori al segle XVIII, els tàrtars guarden un molt mal record dels russos, ja que des d'aleshores van ser víctimes de repressions, fam i exili forçós.

A causa la deportació estalinista per col·laborar suposadament amb l'Alemanya nazi, els tàrtars van estar 50 anys lluny de Crimea, a la qual van tornar només una vegada rehabilitats després de la caiguda de la Unió Soviètica.