Jovan Divjak: "A Bòsnia hi persisteix l'odi interètnic"

Jovan Divjak (Belgrad, 1937), el general serbi que va desertar de l'Exèrcit iugoslau per dirigir la defensa de Sarajevo en el setge sofert en la guerra de Bòsnia (1992-1995), va cofundar després l'associació OGBH, per ajudar els orfes del conflicte. Ahir va estar a Barcelona, on va rebre el tercer premi Constructors de Pau concedit per l'Institut Català Internacional per la Pau, i va reflexionar sobre la profunda crisi social i política que persisteix a Bòsnia.

-La indignació per la crisi a Bòsnia va esclatar al febrer amb violentes protestes. ¿A què es van deure?

-No van ser noves. Les protestes existeixen des de fa anys. També n'hi va haver el 2006, el 2008 i el 2010. La gent està farta de votar per uns partits que després no fan res. Gasten diners i no compleixen res del que han promès.

-¿Hi haurà una revolució social o seran absorbides pel sistema?

-Em temo que el moviment acabarà integrat en el sistema. Les protestes han disminuït, i ni la classe obrera ni els universitaris han sortit en massa al carrer. A més, hi ha hagut accions contradictòries. Per desgràcia, la llei no permet convocar eleccions anticipades. A l'octubre, doncs, quan se celebrin, estigui convençut  que tornaran a guanyar els anomenats partits nacionalistes.

-A la Republika Srpska també hi va haver protestes, però menys intenses.

-A la RS els mitjans han fet una pressió enorme perquè els ciutadans no sortissin a manifestar-se. Diuen que el que passa a la resta del país va contra l'ens autònom serbi. I han aconseguit convence'ls. A moltes ciutats de majoria bosnianomusulmana, croats i serbis també van dir que les protestes anaven contra ells, quan tots sabem que el gran problema de Bòsnia és el seu mig milió d'aturats [per a 3,8 milions d'habitants]. El sou mitjà és de 450 euros al mes, i la pensió mitjana és de 160 euros. Aquests són els problemes reals.

-¿El problema de fons segueix sent l'odi i la rivalitat interètnica?

-Sí, i la situació s'està enfortint. A Bòsnia sempre hi ha hagut dos discursos extrems: el de la unitat i el del separatisme. En l'aspecte polític existeix una guerra verbal, moltes paraules d'odi entre els diferents grups enfrontats en la guerra, acusant-se de tot el que no funciona. El problema són els partits polítics que fa 20 anys que estan en el poder i que realment no han fet res per millorar les coses.

-¿Cap on va Bòsnia? ¿Cap a la integració o la disgregació?

-Existeixen forces contraposades. La RS té el suport de Sèrbia i de Rússia per separar-se de Bòsnia. No han permès que entrés a l'OTAN. El futur de Bòsnia és a Europa, però després de tants enfrontaments interns, em pregunto quant de temps dedicarà Europa a ajudar Bòsnia a integrar-se a la UE.

-¿Quants anys han de passar per tancar les ferides de la guerra?

-En política no se sap mai. Entre França i Alemanya van passar fins a 40 anys. El problema de Bòsnia persisteix entre els nostres pobles, tres nacions amb tres religions. Hauríem d'admetre errors i deixar d'acusar els altres. Ni el Parlament de Bòs-

nia-Hercegovina ni el de Sèrbia han reconegut encara el genocidi comès a Srebrenica. Per això croats i musulmans tampoc han volgut admetre altres atrocitats i demanar disculpes.

Notícies relacionades

Lleó XIV defensa el retorn del multilateralisme en política exterior

Els EUA estudien un ‘reality’ en què immigrants pugnin per la ciutadania

-Manté que el futur del seu país està en mans dels joves.

-Sí, per això vam crear l'associació d'ajuda als nens víctimes de la guerra. Ja hem atès més de 5.000 orfes sense mirar-ne els orígens. Hem assignat més de 50.000 beques, i hem distribuït material escolar als que ho necessitaven.