‘Mein Kampf’ compleix 100 anys en ple ‘revival’ ultra

La raça ària ha de dominar el món, només els forts tenen dret a la vida, Alemanya ha de guanyar més espai cap a l’est i els jueus són els culpables de tot: aquestes són les línies mestres de l’únic llibre que va escriure Adolf Hitler, Mein Kampf (La meva lluita). Es compleixen avui cent anys de la publicació d’un llibre que durant dècades va estar proscrit de les llibreries alemanyes i austríaques però que mai va deixar de circular a través de múltiples vies. No està clar, però, que els que van tenir accés a un exemplar arribessin a llegir-lo.

"Poques vegades, o probablement mai en la història, un dictador va deixar tan clars els seus objectius abans d’arribar al poder com va fer Hitler", advertia fa uns anys l’historiador Eberhard Jäckel, autor de referència en l’estudi científic del nazisme. Mein Kampf té 800 pàgines, repartides en dos volums i escrites entre 1924 i 1925.

12 milions de vendes

L’anomenada bíblia de Hitler és un compendi més que explícit del seu antisemitisme, amb paràgrafs en què parla ja d’enverinar amb gasos milers de jueus. També anticipa els deliris bèl·lics que va començar a consumar després d’aconseguir el seu primer propòsit, l’annexió de la seva Àustria natal al Reich alemany, el març de 1938. Aleshores, el llibre del führer era ja un supervendes en l’àrea germanoparlant. Fins a 1945, l’any de la capitulació nazi, se n’havien venut 12 milions d’exemplars.

El primer volum es va publicar el 18 de juliol de 1925; el segon, el desembre de l’any següent. No només el contingut és delirant i ideològicament nauseabund per a un lector comú, sinó que l’escriptura és tan deficient que és indigerible fins i tot per al públic afí, assegurava en ocasió del centenari la politòloga Barbara Zehnpfennig des del diari Rheinische Post. El primer volum és essencialment una biografia glorificada dels seus inicis i de la fundació del seu partit, el NSDAP; en el segon remarca els seus plans programàtics.

Notícies relacionades

"És una provocació a les víctimes"

Zelenski tria una primera ministra pròxima als EUA en una picada d’ullet a Trump

El 31 de desembre del 2015 van prescriure els drets d’autor que mantenia Baviera. Es va optar per perpetuar el veto a qualsevol edició no crítica de l’obra. La publicació del text en brut, tant a Alemanya com a Àustria, es considerava incitació a l’odi racial. En realitat, comprar-ne un exemplar mai havia sigut gaire complicat, fos via pseudoantiquaris, adquirits fora d’Alemanya o per les xarxes de distribució de devocionaris neonazis. En temps d’internet, els canals es van multiplicar. Continua sent dubtós que els que el van adquirir, per camins irregulars o ja en edicions crítiques, acabessin llegint-lo. Els partidaris de regularitzar la seva difusió apunten fins i tot que haver intentat proscriure el llibre va fer que es convertís en objecte de desig o culte.

Sigui cert o no, el líder de l’ala més radical de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Björn Höcke, ha utilitzat reiteradament en públic frases del Mein Kampf, però assegurava després davant la justícia que no ha llegit el llibre. Costa creure-s’ho, ja que va ser mestre d’història. Però no és descartable que fins i tot els neonazis desisteixin de la seva lectura i es limitin a repetir frases soltes de les seves xarxes.