Aires de guerra freda

Moscou i Washington recorden aquests dies la més pura retòrica de la guerra freda per mesurar les forces en el seu creixent conflicte per Ucraïna. A l'estil de les confrontacions entre les dues superpotències en l'època comunista, Rússia va amenaçar ahir de suspendre inspeccions internacionals d'armament nuclear al seu territori, establertes pel tractat sobre la reducció d'armes nuclears START III, firmat per Rússia i els EUA.

«Estem disposats a fer aquest pas en resposta a les declaracions portades a terme pel Pentàgon sobre la suspensió de la cooperació entre el Ministeri de Defensa de Rússia i els Estats Units a causa de la intervenció russa a la república autònoma de Crimea», va dir un alt càrrec del Ministeri de Defensa rus a les agències oficials.

«GEST NO AMISTÓS» / L'alt càrrec militar va explicar que les inspeccions són una mesura de confiança que en les actuals condicions, amb les sancions anunciades per Washington,  no pot existir, com tampoc «hi pot haver contactes bilaterals normals per al compliment dels acords en matèria d'armes nuclears». «Les infundades amenaces a Rússia per part dels EUA i l'OTAN en relació amb la seva política a Ucraïna són vistes com un gest marcadament no amistós i ens permeten actuar com en circumstàncies de força major», va afirmar.

Washington ha anunciat la restricció de visats i també altres sancions contra persones i contra entitats responsables del que considera la intervenció militar russa a la península ucraïnesa de Crimea. També ha suspès les converses bilaterals sobre comerç i inversió, i ha anul·lat els contactes militars, inclosos els exercicis, les reunions bilaterals, les visites portuàries i les conferències planificades.

El tractat sobre la reducció dels arsenals nuclears START III va ser firmat per Rússia i els EUA l'abril del 2010 i preveu que els dos països han de reduir les seves ogives nuclears desplegades fins a un màxim de 1.550 unitats el 2017.

EN ESTAT D'ALARMA / Mentrestant, els mitjans d'informació fidels al Kremlin no deixen de repetir que Washington no té dret a criticar el president rus, Vladímir Putin, per la seva intervenció en la crisi ucraïnesa, perquè els EUA sempre ha ficat el nas en afers interns de qualsevol país quan ho han considerat oportú. Tampoc es pot dir que els mitjans nord-americans es desvisquin per explicar la posició russa respecte a la situació a Ucraïna.

En qualsevol cas, la creixent crisi ha portat el Kremlin a declarar l'estat d'alarma als mitjans d'informació oficials. Als seus treballadors se'ls va advertir literalment  que qualsevol comentari «erroni» que el poder consideri inoportú serà considerat com a traïció en temps de guerra.

Els mitjans de comunicació clau del Kremlin en l'època de la guerra freda de seguida van treure de l'oblit els mètodes arxivats després de la desaparició d'un món de dos blocs enemics, a finals de la dècada dels 80. Així, l'agència de notícies estatal ITAR-TASS va fer aquest particular resum d'una declaració recent efectuada pel secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry: «Entenem que Rússia té els seus interessos a Crimea. El Govern d'Ucraïna està disposat a respectar l'acord sobre la base militar russa al mar Negre. Nosaltres estem disposats a actuar amb els russos contra tot tipus de gamberros i bandits per crear estabilitat a Ucraïna».

Notícies relacionades

Cristina Kirchner davant els seus seguidors: "Tornarem"

Draghi obté el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació

«És un acte d'agressió sense precedents. Envair un altre país ha estat una decisió conscient del president Putin. Rússia viola la sobirania d'Ucraïna». Aquesta va ser l'essència del que va dir Kerry, segons el canal nord-americà CBS.

La tàctica dels mitjans estatals russos consisteix doncs a suprimir de les declaracions dels polítics occidentals totes les crítiques que Moscou considera infundades i a destacar el que coincideix amb la línia oficial seguida pel Kremlin. Com en els vells temps.