Draghi obté el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació

Mario Draghi, Super Mario, l’economista que va salvar l’euro en la terrible crisi de 2012 amb només tres paraules –whatever it takes (‘el que calgui’)– quan era al capdavant del Banc Central Europeu (BCE), ex primer ministre italià, el sobri i discret demòcrata cristià estimat per les elits financeres i respectat pels seus rivals de l’esquerra, ha sigut distingit Premi Princesa d’Astúries de Cooperació Internacional de 2025.

Així ho va confirmar ahir el jurat presidit per l’exministre Gustavo Suárez-Pertierra, fent referència al fortíssim compromís europeista d’aquest italià format amb els jesuïtes de qui el nobel d’economia Paul Krugman va afirmar el 2019 que era "possiblement el millor president del BCE dels temps moderns". De fet, aquesta vinculació amb el projecte de la UE manté encara Draghi molt actiu, com es va poder veure fa només 10 mesos amb la presentació del seu informe, en què defineix els tres grans reptes del projecte europeu per als anys vinents: millorar en productivitat i innovació tecnològica per trencar la bretxa amb els EUA i la Xina, avançar en la descarbonització amb un augment de la productivitat i avançar en l’autonomia en defensa i seguretat.

Draghi (Roma, 77 anys) és fill d’un banquer del Vènet i d’una farmacèutica. Es va quedar orfe a 15 anys i, afirmen els seus biògrafs, aquest fet va imprimir en ell un precoç sentit de la responsabilitat. Malgrat les seves profundes conviccions europees, l’home que després salvaria l’euro es va doctorar amb un treball que rebatia les tesis del pla Werner de 1970 d’una moneda única. Format després en el MIT (l’americà és un altre dels seus sobrenoms), la seva entrada en el Tresor italià, com a director general (1991-2001) després del seu pas per la universitat i el Banc Mundial, el va convertir en l’home que va inaugurar les privatitzacions de les grans empreses públiques italianes: Autostrade, ENI, Enel, Telecom Italia, BNL, etc. Vicepresident i director general de Goldman Sachs a Londres, després de la seva tornada a Itàlia com a governador del banc nacional va dirigir el Banc Central Europeu entre 2011 i 2019. Va ser aquesta etapa, potser, una de les més importants de la seva carrera i amb què va forjar la seva llegenda.

Crisi del 2012

Notícies relacionades

Cristina Kirchner davant els seus seguidors: "Tornarem"

La coalició de Meloni proposa un contingent de 10.000 reservistes

En plena crisi del 2012, amb Grècia a punt de caure i Europa contra les cordes, el seu famós discurs whatever it takes va passar a la història com l’inici del final de la crisi. "El Banc Central Europeu està preparat per fer tot allò que calgui per preservar l’euro. I, creguin-me, n’hi haurà prou", va indicar. Aquest va ser el seu missatge, seriós, rotund, i amb aquest avís perquè els especuladors deixessin de jugar a fer caure els governs de la UE, l’euro, diu la història, va sobreviure a la seva pitjor crisi.

Si va superar la prova de l’euro i va treure la UE de la pitjor crisi de la seva història, no va poder repetir la història al seu propi país. El president de la República italiana, Sergio Mattarella, li va encarregar el 2021 la formació d’un govern. Draghi va liderar com va poder aquella fràgil coalició però va acabar renunciant al cap d’un any. Malgrat tot, després de la seva retirada com a primer ministre italià, el seu nom es manté amb força com un dels candidats a substituir Mattarella.