EUA augmenta la pressió sobre Rússia amb noves sancions

Washington denegarà visats als responsables de la presa de Crimea

El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, durant una roda de premsa la setmana passada.

El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, durant una roda de premsa la setmana passada. / AP / JACQUELYN MARTIN

2
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA / Washington

Els Estats Units estan complint gradualment les seves amenaces per aïllar políticament i econòmicament Rússia. El Departament d'Estat ha imposat aquest dijous sancions per negar el visat d'entrada als EUA a ciutadans russos i ucraïnesos “responsables o còmplices d'amenaçar la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna”, segons ha explicat el portaveu de la Casa BlancaJay Carney, en un comunicat. A més de les restriccions de viatge, el president Barack Obama ha firmat una ordre executiva que obre la porta a bloquejar les propietats i els actius dels responsables de l'ocupació de Crimea.

A les mesures punitives imposades des de Washington s'hi podrien sumar en les pròximes hores altres de la Unió Europea. Els seus líders celebren una reunió extraordinària per estudiar possibles sancions a Rússia. Abans de l'inici de la cimera, Brussel·les ha congelat els actius del defenestrat president ucraïnès, el prorús Víktor Ianukóvitx, i 17 alts càrrecs més sospitosos de violar els drets humans i prevaricar amb fons públics. La Casa Blanca ha negat que les sancions anunciades aquest dijous siguin una resposta a la decisió adoptada pel Parlament de Crimea per unir aquesta regió autònoma de majoria russòfona a la Federació russa.

Ja estaven planejades abans, ha dit Carney, per afegir que aquest podria ser només un primer pas. “Depenent de com avanci la situació, els EUA estan disposats a considerar nou passos i sancions”, ha afirmat Carney. El portaveu de la Casa Blanca ha demanat a més a Rússia que “aprofiti l'oportunitat” per resoldre la crisi mitjançant un diàleg directe amb el Govern ucraïnès, que aquarteri “de forma immediata” les seves tropes a Crimea i recolzi el “desplegament immediat” d'observadors internacionals a la península.

Notícies relacionades

En la vigília a París, el secretari d'Estat, John Kerry, va tractar de convèncer el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, perquè s'assegui a dialogar amb les noves autoritats prooccidentals a Kíev, però les seves gestions no van donar resultats. Aquest dijous tornaran a seure's a Roma, on se celebra una conferència internacional de suport a Líbia. A mesura que passen els dies, Washington endureix la seva postura i no sembla que toleri la nova situació imposada per Vladímir Putin a Ucraïna, encara que és Moscou qui té totes les claus per determinar el desenllaç d'aquesta crisi. “No acceptarem l'estatus quo, segons el qual Rússia pot violar la sobirania dels seus veïns amb algun tipus d'impunitat”, afirma un alt funcionari de la Casa Blanca.

Els EUA ja havien fet alguns passos per exercir pressió sobre Rússia, com denegar els visats als individus “involucrats en els abusos dels drets humans en relació amb la repressió política a Ucraïna”. També ha suspès la cooperació militar amb Rússia i els contactes bilaterals per abordar temes econòmics i comercials. Al Congrés, paral·lelament, s'estan debatent sancions econòmiques. El Pentàgon, per la seva part, va moure fitxa dimecres per enviar un missatge de tranquil·litat als membres de l'OTAN d'Europa oriental que se sentin amenaçats per l'actitud expansionista de Moscou. En aquest sentit, va anunciar l'enviament de sis caces F-15 i un KC-135 per repostar en vol la regió del Bàltic, on ja compta amb una flota que patrulla el cel de la regió.

Temes:

Ucraïna