No és gihad, és màfia

En cercles de narcos he recollit els perfils dels personatges clau del contraban de droga al Sahel. Se'ls citava en converses de to jocós, tot i ser els autors de la xarxa de crim organitzat més gran. Abu-Zeid -responsable de les execucions d'alguns ostatges occidentals i líder d'una de les cinc katibes (brigades) d'Al-Qaida, fins a la seva mort el gener del 2013-; Mojtar Belmojtar -un altre líder de katiba conegut per abanderar segrestos d'europeus- i altres membres de l'organització terrorista MUYAO (Moviment per a la Unicitat i el Gihad a l'Àfrica Occidental) com Tahar, Hanouni, Daatmour i Ahmad Die. Tots aquests noms són la prova de la utilització de mètodes inhumans per estendre la por amb les armes i vendre el gihad gairebé com un producte de màrqueting. Davant els seus fidels, han defensat la lluita contra els heretges que soscaven les bases de la societat, la cultura, la religió i els valors musulmans. Però, en el fons, el seu únic interès ha estat omplir la guardiola amb el tràfic de cocaïna. (...)

L'última pista pública del narco espanyol Miguel Devesa es troba a Rabat, la capital del Marroc, i es remunta a l'agost del 2013. Se sap que s'hi va allotjar per disfrutar d'uns dies de vacances. A aquest país del nord de l'Àfrica hi van molts ciutadans de la regió a la recerca de llocs d'ambient europeu per entretenir-se. I el Marroc en té per tot arreu. Es pot beure alcohol sense problemes, anar de copes als bars i restaurants de la Corniche (ampli bulevard marítim) de la ciutat de Casablanca sense que cap dit acusador titlli el pecaminós de traïdor a l'islam. Alts càrrecs algerians, malians, mauritans o burkinesos obliden les seves misèries en aquest baluard de cosmopolitisme on les minifaldilles o els pantalons de tub es barregen amb les tradicionals gel·labes i els vels islàmics. Hi ha dones molt belles i de tota mena. Una societat plural que no és, en absolut, aliena a les indústries que es mouen al nord de Mali. Organitzacions terroristes com Al-Qaida al Magrib Islàmic o Ansar al-Xaria a Líbia tenen entre les seves files ciutadans marroquins, víctimes del fals gihad.

DEVESA ÉS UN DELS POCS que s'atreveixen a obrir la capsa de pandora del nord de Mali. Pocs coneixen tan al detall l'altra guerra de la droga que ha posat el país en una deriva sense solució. Entre altres raons perquè ell va ser una baula d'una cadena d'islamistes i narcotraficants que han fet del Sahel una de les principals autopistes de la droga. Una de les regions que més maldecaps ha provocat aquest segle a Occident. Immensos territoris incontrolables i refugis gairebé perfectes per a tots els protagonistes anteriorment citats, que han fet d'aquestes planes tan pròximes a Europa un narcoterritori.

 

Des que va sortir de la presó a Mali, on va purgar dos anys per traficar amb drogues, Devesa es mou per Bamako amb escorta. És una mina d'informació després del seu llarg recorregut dins de la indústria del narcotràfic i, tot i que assegura conèixer tots els reis de la coca, tant àrabs com tuaregs, prefereix guardar-ne l'anonimat. En realitat, la vida de Devesa depèn de la discreció.

El negoci ha canviat radicalment amb la incursió dels islamistes a la zona perquè des de fa uns anys han aparegut nous comensals que volen una porció del pastís. Tots aspiren a establir un mínim d'ordre perquè l'activitat prossegueixi. Si els terroristes van ocupar aquesta franja desèrtica és perquè l'aïllament els permetia actuar amb impunitat i recaptar impostos a canvi de permetre el trànsit de traficants. Amb el pas del temps, han vist que el negoci, legitimat a cop de fàtues, és molt rendible, així que participen directament en la delinqüència comuna. S'ha convertit en una línia de finançament principal per adquirir armes, vehicles i telèfons per satèl·lit, entre altres sistemes sofisticats necessaris per sostenir la seva estructura.

A més, amb els diners dels rescats han refermat una xarxa de simpatitzants estesa per tot el Magrib. Funcionen com a activistes de la causa, informadors per a les operacions o subministradors de logística. Només prement un botó, les cèl·lules adormides establertes a Algèria, Mauritània, el Marroc o Líbia s'activen. El desert del Sahel és, al capdavall, una sortida professional per a la majoria de musulmans temptats pel suborn o el comerç il·legal. El Sahel és l'escenari de tràfics il·legals de tota mena: petroli, vehicles, medicaments, cigarros, armes, emigrants. Supervivència.

un vesper de delinqüència impossible de tenir sota control, sobretot quan Europa li obre la porta de bat a bat com a principal consumidora. Els mafiosos van veure la viabilitat d'obrir la gran ruta de la droga entre Amèrica i Àfrica. Aquesta vegada, també per la via marítima, es tractava de suplantar el mercat de Washington per un altre de situat a la riba africana. Les màfies no van trigar a obrir la coneguda com a autopista 10, la ruta que va sobre el paral·lel 10 i s'introdueix, a través de l'Àfrica occidental, per proveir Europa. Per aquesta autopista solen circular narcos d'origen nord-africà com Hamden26. La seva residència se situa a Ouagadougou, capital de Burkina Faso, i des d'allà es mouen tots els fils d'una màfia saheliana directament connectada amb els terroristes del nord de Mali.

Hamden Choukri presumeix dels tapissos, els quadros contemporanis i les vitrines que componen la seva mansió -la seva petita Alhambra-. És fàcil sentir-se incòmode davant de tant batibull  decoratiu i la pèrdua de cobertura del mòbil per la presència d'inhibidors. L'olor de gessamí recorre les sales de la planta baixa, però així que es mira cap al cel és fàcil presagiar que les tres plantes superiors deuen fer d'habitacions i salons. ¿On són les dones en aquesta casa? Només es veuen homes recolzats sobre les tarbas -salons a l'estil àrab- que discuteixen en un dialecte nigerí. S'enganxen paraules soltes com cocaïna i és fàcil pensar que tenen una operació entre mans.

Hamden és un home xuclat i intel·ligent. A casa seva no hi falta ni un detall. Pulcritud al màxim. La mateixa amb què aquest home ha estat col·laborant en el tràfic de la coca i l'heroïna que no només procedeix de l'Amèrica Llatina, sinó també de l'altre polvorí de terrorisme islàmic situat a l'altre pol del món: l'Afganistan. Els viaranys pels quals transiten milions de dòlars estan clarament traçats al mapa de la màfia. El punt de partida pot ser el Txad, Mali o Níger, i el punt de destí, El Dorado (Europa).

L'Àfrica occidental, més concretament el pas de Guinea, és el més freqüentat pels narcotraficants  sud-americans que tradicionalment han recorregut la ruta que passa pel Carib i les Açores per transportar la seva droga cap a Europa. Ara, el nou passatge es troba al continent negre. Això els ofereix el doble avantatge d'evitar els creixents controls de les autoritats americanes en aigües caribenyes i aprofitar-se de la inestabilitat política que afecta diversos països de l'entorn, en aquest cas Mali, encara que sobretot de Guinea Bissau i Guinea Conakry.

Notícies relacionades

Els microxips i les terres rares centren les friccions dels EUA i la Xina

Un divorci destructiu per a tots dos

la corrupció, l'anarquia política en països fallits i el somni per convertir-se en un dels homes més poderosos del Sahel han conduït Hamden fins al cim d'una organització narcoislamista. Hamden només parla d'un tema: el narcotràfic. El seu cap sempre orbita al voltant dels negocis. Per ell passen els expedients més importants de la droga. Hi ha dedicat la vida. És difícil imaginar-se'l rient i relaxat perquè els seus cinc sentits estan posats en els contenidors que surten des de l'Amèrica llatina cap al Sahel.

Aquest continent pot arribar a produir cada any entre 200 i 250 tones de cocaïna destinades al mercat europeu i s'estima que, en l'actualitat, entre 50 i 70 transiten per l'Àfrica occidental. La pols blanca desembarca primer al golf de Guinea per després ser transferida, travessant el desert del Sahel, al Marroc o Líbia. I des d'aquí, a Espanya.