Tens enfrontament de Rússia amb els EUA i la UE per Ucraïna

La Conferència de Seguretat de Munic, que celebra aquest cap de setmana la seva 50a edició, va viure ahir una jornada d'especial tensió en què els EUA i la Unió Europea (UE), per un costat, i Rússia, per un altre, es van enfrontar a causa de la situació a Ucraïna. El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va assegurar que «el futur d'Ucraïna pertany a la UE», mentre que el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va afirmar que els EUA recolzen els «valents manifestants i la majoria d'ucraïnesos que volen viure en llibertat i en un país democràtic».

Les afirmacions de Van Rompuy i Kerry van encendre els ànims del veterà ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, un habitual a Munic, que va respondre amb contundència: «¿Per què no hi ha cap veu que condemni els que ocupen edificis governamentals, ataquen la policia i proclamen lemes racistes i antisemites?». A més, va posar en dubte el caràcter democràtic del suport a les mobilitzacions preguntant-se: «¿Quina relació existeix entre el fet d'incitar les protestes al carrer, que s'han tornat cada vegada més violentes, i la promoció dels principis de la democràcia?». I va concloure qüestionant la imparcialitat dels líders europeus en el conflicte: «¿Per què destacats polítics europeus pràcticament fomenten aquestes accions, encara que als seus països aturen immediatament i amb mà dura els atacs contra el que està estipulat per la llei?».

Hores més tard va arribar a Munic el líder de l'oposició d'Ucraïna, el campió mundial dels pesos pesants de boxa, Vitali Klitsxko que, abans d'anar a la seu oficial de la conferència, va animar uns 500 seguidors, la majoria exiliats, que exhibien banderes del seu país i pancartes de rebuig al president Víktor Ianukóvitx, a continuar lluitant: «Ningú com jo sap que sense lluita no hi ha victòria. Per tant, hem de seguir lluitant pel nostre país i vencerem. Volem ser un país europeu modern i viure amb un futur més segur».

En una trobada amb diversos dirigents europeus, inclosa la cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Catherine Ashton, un altre dirigent opositor, Arseni Iatseniuk, va expressar el seu convenciment que hi haurà una intervenció de l'Exèrcit. Iatseniuk «els ha informat [als europeus] d'un projecte molt probable del poder de recórrer a la força, incloent-hi la participació de l'Exèrcit», va assenyalar en un comunicat el partit opositor que dirigeix l'exprimera ministra empresonada, Iulia Timoixenko.

Klitsxko es va entrevistar amb el ministre d'Exteriors alemany, el socialdemòcrata Frank Walter Steinmeier, i amb el nord-americà, John Kerry, i va participar en una taula rodona assegut a l'esquerra del ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Leonid Kosxara. Visiblement nerviós, en un escenari que no és el seu, Klitsxko va parlar dels somnis d'Ucraïna de convertir-se en un país «estable i modern».

Notícies relacionades

Cristina Kirchner davant els seus seguidors: "Tornarem"

Draghi obté el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació

MEDIACIÓ / Steinmeier va assenyalar que només la població del país pot decidir sobre el seu futur, i va instar Ianukóvitx a satisfer els compromisos contrets amb l'oposició «ràpidament i del tot». A més a més, va indicar que Kíev permetrà a l'opositor Dimnitri Bulatov sortir del país. El ministre alemany va assegurar que el seu col·lega ucraïnès, Leonid Kosxara, li havia confirmat la decisió de deixar sortir l'activista, desaparegut des del 22 de gener i trobat dijous passat a prop de Kíev amb signes evidents d'haver estat torturat. Steinmeier va oferir a Bulatov la possibilitat de ser tractat de les seves ferides a Alemanya.

La situació a Síria va ser l'altre focus d'atenció a Munic. Kerry i Lavrov van mantenir una reunió en què el nord-americà va demanar al seu col·lega rus que pressioni sobre el règim de Baixar al-Assad per accelerar l'eliminació del seu arsenal d'armes químiques, ja que el pla està patint dilacions.