Les 'forques' estenen per tot Itàlia la seva indignació pacífica

Ala cèntrica Piazza del Popolo de Roma es van concentrar ahir 3.000 forques, gairebé el mateix nombre de policies, carrabiners i agents secrets que les vigilaven. Amb els criteris contemporanis, aquesta xifra no constituiria una notícia si no fos perquè, paral·lelament, en gairebé 50 capitals de província, altres grups de forques van seguir ocupant places, carreteres, vies de tren i acordonant bancs i edificis oficials sense intencions d'anar-se'n.

Arriben, planten les seves tendes i s'hi fiquen a dins. Amb freqüència, es tracta de famílies senceres. «Torneu-nos la dignitat» i «passarem aquí el Nadal i el Cap d'Any», cridaven ahir a Roma. Les forques són un moviment sense líders, aliè a la política, que es manifesta contra una classe política que, segons diuen les seves pancartes, ha provocat els desgavells causats per una crisi que aquest any ha obligat a tancar gairebé 100.000 empreses i ha llançat a l'atur el 12,7% dels ciutadans i el 25% dels joves.

A Pisa, les forques van ocupar ahir les vies del tren. A Sassari (Sardenya) van desfilar amb taüts davant de la diputació enarborant pancartes en què demanaven «canviar totes les normes monetàries europees». A Barletta, al sud, una processó de comerciants i empresaris va entregar les claus dels seus locals i cases al delegat del Govern. «Estem desesperats, contra el Govern, l'Estat i la Unió Europea», cridaven els uns, mentre altres clamaven: «No som forques, sinó italians». Els mapes peninsulars publicats pels diaris del matí assenyalaven ocupacions i activitats de les forques en unes 50 ciutats del país.

ESPONTANI / El moviment va sortir al carrer, aparentment de forma espontània, el 9 de desembre passat. Per això es coneix com a Coordinadora del

9/D, encara que altres ho defineixen com el Moviment de les Forques. La referència és als pagesos (amb les forques) que al segle XIII van derrotar els francesos a Sicília, propiciant així l'arribada de la corona catalanoaragonesa.

Però el moviment no és homogeni. Les protestes de les forques del centre són més agressives, i les del nord i el sud, més tranquil·les. Tots rebutgen la violència. «Estem desesperats i cansats que no ens escolti ningú», va explicar a Roma Giancarlo Narboni, líder de la coordinadora de Torí. «Tots a casa», cridaven els manifestants al seu voltant.

Donat que les protestes demanen a crits la retirada de la classe política i la convocatòria de noves eleccions, tant Silvio Berlusconi com Beppe Grillo, líder de l'M5S, els van manifestar immediatament el seu suport. També ho van fer els militants de Casa Pound, de l'extrema dreta, i els membres dels anomenats Centres Socials, que són equivalents als okupes d'altres països i generalment estan situats a l'extrema esquerra. Aquesta barreja ha espantat els grups del nord i del sud, que ahir no van viatjar fins a la ciutat de Roma.

LA PATRONAL HO ENTÉN / Giorgio Squinzi, president de la patronal, va comentar que les protestes estan «àmpliament justificades» i el cardenal Angelo Bagnasco, president dels bisbes italians,  va fer un crida a les institucions perquè escoltin «el crit de dolor de la plaça». Per la seva part, les autoritats han reunit repetidament els comitès ciutadans de seguretat per afrontar una situació que, més que d'ordre públic, és econòmica i social.

Notícies relacionades

Cristina Kirchner davant els seus seguidors: "Tornarem"

Draghi obté el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació

Dins d'una de les tendes del poblat més gran de les forques plantat a Roma es va descobrir ahir que hi havia un micròfon. «¿Per què ens espien? Els únics infiltrats que hi ha aquí són (Enrico) Letta i (Giorgio) Napolitano», va protestar Danilo Calvani, coordinador de la zona central del país, en referència al cap del Govern italià i al president de la República.

Des de la llotja de la plaça, Calvani va denunciar que «aquesta classe política deslegitimada ha tractat l'ésser humà com una mercaderia d'intercanvi i ha destruït les famílies». El dirigent també va demanar que «es faci taula rasa d'aquesta vergonya institucional, i que es torni la dignitat a aquest poble que se la mereix».