La llei del mar tampoc regeix a la UE

Europa no sembla que desaprofiti cap ocasió per seguir renunciant als principis en què es basa la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, és a dir, «els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat». La reacció de Brussel·les a la tragèdia de Lampedusa, consistent en la creació d'un grup de treball, té l'única finalitat de dissimular la seva incapacitat per afrontar la immigració. Tenen raó Alemanya, França i Suècia quan, per evitar compromisos, diuen que ells reben moltes més peticions d'asil que Itàlia. Però la gran diferència està en el fet que molts dels que arriben a les costes italianes -com a les costes d'Espanya o de Malta- hi arriben cadàvers, són ofegats. Ara mateix, a  Lampedusa hi ha 289 taüts amb les restes de 289 eritreus. I els que hi arriben vius s'exposen a ser tractats com a delinqüents. Perquè a la Unió s'està convertint la immigració clandestina en un delicte del qual es culpabilitza no només qui ho arrisca tot per buscar un futur digne, sinó aquells que estan disposats a salvar-los la vida i a ajudar-los, de manera que s'ignora la llei del mar que obliga a salvar el nàufrag. El súmmum del cinisme és la decisió de donar la ciutadania italiana a les víctimes mortals de l'última tragèdia i a penalitzar els supervivents. No és estrany que una illa tan ignorada per les autoritats com és Lampedusa rebés ahir Enrico Letta i José Manuel Durao Barroso amb insults i esbroncades.