Rússia i Síria exigeixen el final de l'amenaça militar d'Obama

Els balls diplomàtics són exercicis detalladament coreografiats, però quan hi ballen més de dos, i especialment quan un dels protagonistes és un país cada dia més submergit en  l'horror d'una guerra civil, l'espectacle difícilment és harmoniós.

Ahir, a Ginebra, John Kerry i Serguei Lavrov, els caps de les diplomàcies dels Estats Units i Rússia, van engegar diverses jornades d'àrdues negociacions sobre un pla de desarmament a Síria que els rebels al règim de Baixar al-Assad rebutgen rotundament i que inicialment està plantejat en quatre fases. Primer, segons el mapa traçat per Moscou, Damasc s'hauria d'adherir a l'Organització per a la Prohibició d'Armes Químiques; després hauria d'informar sobre la localització dels seus arsenals químics, en tercer lloc hauria de permetre a inspectors l'accés als llocs on emmagatzema les seves armes i, en quarta posició, es destruirien aquests arsenals.

Kerry i Lavrov, que estan acompanyats pels seus respectius equips d'experts en control d'armes, van assumir i van deixar entreveure en les seves primeres declaracions algunes de les dificultats que s'acosten, però també van mirar d'injectar l'optimisme que encara hi ha «una opció per a la pau». I un dels acompanyants de Kerry va declarar que la tasca és «difícil i complicada, però es pot fer».

Des de Damasc, no obstant, arribava pressió d'Assad. El mateix dia en què el seu Govern enviava a les Nacions Unides una carta amb què obre el procés per adherir-se a la  convenció contra armes químiques, el líder sirià declarava a la televisió estatal russa que donarà informació sobre el seu arsenal però no control sobre ell fins que els Estats Units retirin l'amenaça d'un atac militar.

«Quan vegem que els EUA realment volen estabilitat a la regió i deixen d'amenaçar, d'entestar-se a atacar, i també cessen l'entrega d'armes a terroristes, llavors creurem que els processos necessaris poden acabar-se», va declarar a Rossiya-24.

Kerry, per la seva part, va insistir en la roda de premsa amb Lavrov en que «això no és un joc, ha de ser creïble i al final hi ha d'haver conseqüències si [el desarmament] no té lloc».

MÚLTIPLES ESCULLS / L'ús de la força es confirma així com el principal escull no només a Ginebra, sinó també a les Nacions Unides, que esperen els resultats de les converses a Suïssa però segueixen el seu propi camí. França segueix endavant amb els preparatius juntament amb el Regne Unit i els Estats Units per elaborar un esborrany de resolució per presentar al Consell de Seguretat, però la Xina i, sobretot, Rússia, els altres dos països amb dret a veto, insisteixen que el text no ha d'incloure l'amenaça de l'ús de força.

També a Ginebra i Nova York es perfila una altra barrera per a una solució diplomàtica: el calendari. Kerry -que es va veure ahir amb l'enviat de l'ONU a Síria, Lakhmar Brahimi- va rebutjar les declaracions d'Assad al·ludint al «procés convencional» per defensar que hauria de tenir 30 dies des que firmi la convenció per declarar tot el seu arsenal químic. «No hi ha res de convencional en aquest moment sobre aquest procés» per la forma en què ha actuat el seu règim, va denunciar. També els primers esborranys francesos de resolució a l'ONU limiten a 15 dies el marge de Síria per fer inventari.

ARTICLE POLÈMIC DE PUTIN / Les negociacions, on els nord-americans intenten prendre el pols a la serietat de Moscou, també estan enfosquides per controvèrsies que no tenen relació amb el que passa en el terreny a Síria. Ahir el president rus, Vladímir Putin, va fer enfadar els EUA amb un article d'opinió publicat a The New York Times. Era una peça dedicada a rebutjar l'ús de la força, però Putin va acusar Obama d'amenaçar de ficar cullerada en un conflicte intern saltant-se la legalitat internacional, d'ajudar potencialment els terroristes i de promoure el «perillós» concepte d'«excepcionalisme nord-americà».

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

Putin -que ha enviat al Mediterrani el desplegament naval més gran des de l'era soviètica- va reconèixer que a Síria s'havia atacat amb gas però va assegurar que «hi ha totes les raons per creure que no el va usar l'Exèrcit sirià sinó forces de l'oposició per provocar la intervenció de poderosos protectors estrangers».

Està gairebé sol en aquesta teoria. Dilluns el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, rebrà l'informe sobre l'atac amb sarín del 21 d'agost que va causar més de 1.400 morts i va causar la resposta d'Obama. Segons va avançar ahir el ministre d'Afers Estrangers francès, Laurent Fabius, inclourà «proves circumstancials» que, sense culpar el Govern (els inspectors no tenen mandat per fer-ho) apuntaran que Assad va gasar els seus ciutadans.