El primer Pla compleix 100 anys: «Com a targeta de presentació és excepcional; gairebé tota la seva temàtica ja és aquí»

«Em decideixo per fi a llançar un llibre. Els meus amics m’han vençut». Amb aquestes paraules signades a París el 1925 i un ràpid moviment de canell amb què el periodista que va ser li obria la porta, «oh benvingut, passeu, passeu», a l’escriptor i prosista que acabaria sent, Josep Pla (Palafrugell, 1897- Llofriu, 1981) va aterrar per primera vegada a les llibreries. 18 de maig de 1925. El seu primer llibre i la llavor de tot el que havia d’arribar; gairebé un compendi perfecte de la seva obra completa. Paisatges, retrats, ciutats i gastronomia. Esbossos novel·les, l’esperit de l’Empordà i aquest autoretrat que, a tall de camió escombra, nua i completa el conjunt. ¿El títol? ‘Coses vistes’.

«No soc un home de renaixement: soc un decadent i, si voleu, un decadent de pa sucat amb oli», anuncia Pla, 28 anys i cert renom gràcies a les seves cròniques i articles a ‘La Publicitat’ i ‘La Veu de Catalunya’, els seus futurs lectors.  Entre aquests, un entusiasta Josep Carner rep ‘Coses vistes’ sublimant l’elogi: reclama ni més ni menys que 21 canonades per celebrar l’arribada d’aquest «formidable» escriptor d’«ulls frescos» i verb desencadenat. No és l’únic: la primera edició de ‘Coses vistes’ dura un sospir i, el mai vist en la literatura catalana, els gairebé 2.000 exemplars posats a la venda desapareixen en menys d’un mes. 

Al setembre, la segona edició del llibre corre la mateixa sort i rubrica l’èxit gairebé sense precedents del nouvingut. «Va aixecar una gran expectació i va donar a conèixer un nou escriptor que durant 70 anys continuaria tenint una gran presència en la cultura catalana», destaca Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, ara que Destino recupera ‘Coses vistes’ coincidint amb el centenari de la seva publicació. Cent anys del primer Pla i pujant. «Avui és un dia especial», remarca el també autor de la monumental biografia ‘Cor furtiu’.

Per subratllar la importància de l’efemèride, la Fundació Josep Pla de Palafrugell inaugura el 27 de juny una exposició centrada en el llibre i el context històric i cultural en què va ser escrit i publicat.

La gènesi d’un escriptor

Malgrat que el mateix Pla va reciclar el títol de ‘Coses vistes’ per agafar una sèrie de volums miscel·lànics publicats a partir de 1949, el llibre com a tal, recorda l’editor de Destino , Jordi Cornudella, no s’havia reeditat mai, així que l’ocasió convida a posar-se a la pell dels lectors del 1925 i assistir a la gènesi del Pla escriptor. «Com a carta de presentació, no pot ser més completa. Podria haver sigut un compendi perfecte de tota la seva obra, dels 46 volums –assegura l’editor–. És el bo i millor d’‘El quadern gris’ i ‘La vida amarga’, els retrats, les ciutats, el principi dels ‘Homenots’, la gastronomia... Gairebé tota la temàtica de Pla és aquí anunciada. Costa pensar que no ho tingués tot ja al cap».

Ordit a partir de textos escrits entre 1920 i 1925 i nascuts moltes vegades de cròniques publicades en castellà a ‘La Publicidad’, encarnació prèvia de ‘La Publicitat’, ‘Coses vistes’ es compon de quatre parts: ‘Homes i paisatges’, ‘Intermezzo’, ‘Capítols de novel·la’ i ‘Retrats’. «Pràcticament tot el que conté són criaturades, que no agradaran, probablement, ni als principiants ni a les ànimes modestes», relativitza Pla a les seves ‘Quatre paraules’ inicials. I, no obstant, són clàssics de la mitologia planiana com ‘Història de Carrau’, la necrològica de Martí Fus, la reivindicació de la cuina catalana, el relat del seu pas per ‘Las Noticias’, i els retrats a ploma i cisell de Josep Maria de Sagarra, Carles Riba i Francesc Pujols.

Concentrat d’estil

«Criaturades, ja ho veuen, que acabarien integrades en volums com ‘El quadern gris’ i ‘La vida amarga’. «Per ser un primer llibre és excepcional, d’una força i una contundència molt infreqüent. Si jugues al que et proposa Pla, que és fixar-te en els detalls, la diversió està garantida», insisteix Cornudella, per a qui, a més, ‘Coses vistes’ proposa un autèntic concentrat del que seria l’estil del gironí. És a dir: «Prosa nítida, dicció claríssima sense complicació sintàctica i tot molt ben ordenat i filat, amb apostes lèxiques que remeten a la prosa oral». Festa gran, en fi, per a una llengua com «acabada d’estrenar». 

Notícies relacionades

El Conservatori del Liceu aparta el professor acusat de tocaments a una alumna

Mataró, una ciutat per viure-la tot l’any

A l’editora i correctora Maria-Arboç Terrades li ha correspost tornar a ‘Coses vistes’ tota la seva esplendor lingüística a partir de la comparació de les dues edicions publicades el 1925 amb el manuscrit original, conservat al Mas Pla. «Les discrepàncies entre la primera i la segona edició ja són moltes, així que hem intentat buscar la millor base, que era la segona edició, i a partir d’aquí buscar un compromís amb l’ortografia modernitzada que no afecti la llengua», resumeix.

El resultat, assegura, és una frescor i una velocitat que alguns correctors s’entossudien a matisar i frenar. «Veus brillar lliurement la llengua viva, ningú ha vingut a retallar els arbustos», celebra. Segur que a Pla, poc amant de la pompa i l’artifici, no diguem ja de la pedanteria, li hauria agradat.