L’Audiència de Barcelona avala que continuï la investigació del cas Negreira

L’Audiència de Barcelona ha avalat la pròrroga de la investigació del cas Negreira de presumpta corrupció que la jutge d’instrucció va acordar el mes de març passat, argumentant que encara no han declarat els investigats, entre els quals hi ha els expresidents del FC Barcelona Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. D’aquesta manera, el tribunal de la Secció 21 ha desestimat el recurs presentat per l’exdirectiu del Barça Albert Soler, als quals s’hi van afegir altres imputats i el mateix club blaugrana.

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona va prorrogar el 26 de febrer la investigació, que ja fa més de dos anys que és als tribunals, i va citar a declarar com a investigats per al pròxim mes de setembre els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, pels més de 7,5 milions d’euros que l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill van cobrar del Barça entre el 2001 i el 2018.

Notícies relacionades

El català, la condició indiscutible per a Aitana Bonmatí al seu nou documental: "Que pugui parlar en la meva llengua ha de ser respectat"

Guardiola transforma el vell City fitxant un altre Pep

En el seu recurs, Miguel Capuz, advocat de Soler, al·legava que la pròrroga no estava degudament motivada ni justificada, ja que des del mes de novembre passat no s’ha practicat cap diligència, i que s’havia acordat fora del termini legal: es va notificar a les parts l’11 de març, dies després que expirés el termini, l’1 de març. El tribunal afirma que l’argument de la defensa es basa en «simples especulacions o conjectures mancades de demostrar d’haver causat indefensió» i addueix que «s’esvaeix qualsevol dubte» amb l’escrit del lletrat de l’administració de justícia que va acreditar que la interlocutòria havia sigut dictada el 26 de febrer.

Noves proves

L’Audiència de Barcelona argumenta per confirmar la pròrroga de la investigació, tal com va fer la jutge d’instrucció, que les declaracions dels investigats ja havien sigut acordades, tot i que si data concreta, i que, per tant, no havia sigut encara practicades. La magistrada al·ludia que, a més, d’aquests interrogatoris es podia desprendre la necessitat de portar a terme diligències, com el rastreig dels diners o testificals de persones que poguessin corroborar, per exemple, la versió que sobre determinats fets que puguin donar els imputats.