Xile recorda dividit el 40è aniversari del cop de Pinochet

Mentre Bachelet reclama "veritat i justícia" per a les víctimes de la dictadura, el president Piñera parla de "responsabilitats compartides"

Imatges de l’acte commemoratiu on el president de la República de Xile, Sebastián Piñera, fa una crida perquè s’entregui tota la informació sobre les violacions dels drets humans durant la dictadura. / ATLAS NEWS

3
Es llegeix en minuts

Unes hores abans que Xile recordi aquest dimecres el 40è aniversari del cop militar d'Augusto Pinochet, l'expresidenta i candidata a les eleccions presidencials del novembre, Michelle Bachelet, ha tornat amb la seva mare, Ángela Jeria, al lloc on van estar detingudes i van ser torturades després del cop que Pinochet va encapçalar el 1973 per enderrocar el Govern de Salvador Allende.

L'acte, un dels que recorden les víctimes de la dictadura xilena, ha tingut lloc al Parque de la Paz Villa Grimaldi, com es diu actualment l'antic centre d'extermini i tortura, que és administrat pels supervivents. En la cerimònia s'ha rendit homenatge als 229 presoners assassinats o que es van fer desaparèixer en aquest lloc. Bachelet no ha pogut evitar emocionar-se, i al final ha deixat un clavell vermell al Mur dels Noms.

En aquest mur, a sota del vers de Mario Benedetti 'L'oblit és ple de memòria', hi ha gravats els noms dels presoners executats o desapareguts al lloc, denominat Caserna Terranova per la policia secreta de la dictadura i que dóna als primers turons de la Serralada dels Andes, al sector de Santiago de Peñalolén. Segons dades oficials, van ser 4.500 els presoners polítics que van passar per la Villa Grimaldi entre el 1973 i el 1977.

La ferida de la dictadura

"Una ferida si està bruta i contaminada no es cura", ha assenyalat després de l'acte Bachelet. El seu pare, un general de la Força Aèria que es va oposar al cop de Pinochet, va morir a la presó el març del 1974, a conseqüència de les tortures que va patir en captiveri. "He tornat en qualitat de supervivent de Villa Grimaldi, que per una banda porta a la memòria tot el que van viure tants milers de compatriotes, homes i dones, i per tant, com hem assenyalat aquests últims dies, la necessitat de seguir avançant en un retrobament que només és possible sobre la base de la veritat i la justícia", ha subratllat la dirigent, que ha insistit en la necessitat d'"avançar en la veritat, la justícia, la reparació i en un compromís per un mai més" per superar la ferida de la dictadura.

La reconciliació és un capítol pendent de Xile. Una prova d'això és el fet que el Govern dretà i l'oposició de centreesquerra que lidera Bachelet han commemorat de forma separada l'efemèride. Coincideixen a reclamar veritat i justícia, però les dues forces estan dividides sobre la responsabilitat que cada bloc va tenir en les circumstàncies prèvies al motí.

El president del país, Sebastián Piñera, en un acte celebrat al palau de la Moneda, i Bachelet han escenificat la bretxa entre els dos blocs. Tots dos han assenyalat que les violacions dels drets humans són injustificables, però mentre que Bachelet afirma que el cop només és responsabilitat dels que el van cometre i el van justificar, Piñera considera que hi ha responsabilitats compartides, encara que no equivalents.

Les "responsabilitats compartides" de Piñera

Notícies relacionades

Davant d'integrants dels partits oficialistes, que apleguen sectors que van estar al costat d'Augusto Pinochet i encara el defensen, Piñera ha assenyalat que el Govern del socialista Salvador Allende (1970-1973) "va trencar la legalitat i l'Estat de dret". Segons la seva opinió, en aquell període "l'esquerda de la democràcia i les males polítiques públiques van anar generant un creixent caos polític, econòmic i social". "Això no significa, evidentment, que totes les responsabilitats siguin equivalents, però sí que van ser molt més compartides del que alguns encara sostenen", ha afirmat.

"Alguns voldrien creure que tota la responsabilitat recau en els que van cometre o van ordenar cometre les violacions als drets humans", ha assenyalat el president, que considera que "també tenen responsabilitat aquells que no van respectar l'Estat de dret i van promoure la intolerància, l'odi i la violència".