La complexa reconciliació de Xile

Xile commemora el 40è aniversari, demà, 11 de setembre, del cop d'Estat donat pel general Augusto Pinochet contra el president constitucional Salvador Allende. Quatre dècades pot ser un temps excessiu, particularment per als familiars de les víctimes que encara no saben què va passar amb els seus éssers estimats ni on són les seves restes. De les més de 3.000 víctimes mortals d'aquell cop, es compten 1.200 desapareguts i és de justícia que els seus familiars coneguin on són per tornar-los la dignitat que els van prendre uns militars traïdors que van comptar amb el suport polític de Richard Nixon i del seu secretari d'Estat, Henry Kissinger, i també amb el suport financer i logístic de la CIA.

Des que el 1988, en un plebiscit, els xilens van negar un nou mandat al colpista Pinochet, Xile ha emprès el camí de la democràcia malgrat l'atenta mirada d'un Exèrcit i d'una dreta obertament pinochetista disposada fins fa poc a tornar al carrer amb les cassoles amb què van començar a soscavar, aquell llunyà 1973, el Govern democràtic d'Allende. Avui, part d'aquella dreta està en el poder després d'haver renunciat a la nostàlgia del pinochetisme i havent revisat el seu passat. En aquest 40è aniversari, per exemple, els representants dels magistrats del país acaben de reconèixer les greus accions i omissions en què ells mateixos van incórrer durant el cop i la dictadura posterior.

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

Tot i així, costa declinar juntes les paraules perdó, reconciliació o justícia, i a la societat xilena segueix havent-hi polarització. La reconciliació és un gest que necessita la voluntat de les dues parts, però difícilment pot haver-hi perdó sense que abans hi hagi hagut justícia, i la seva absència en tants casos és el que entorpeix la superació del dolorós i terrible passat.

Un exemple d'aquesta polarització es veurà en les pròximes eleccions presidencials del novembre. Pel centreesquerra es presenta Michelle Bachelet, que ja va ocupar la màxima autoritat de l'Estat entre el 2006 i el 2010. Per la dreta ho fa Evelyn Matthei. Totes dues són filles de militars i de petites eren amigues perquè van coincidir a les casernes de l'Exèrcit. El pare de la primera es va mantenir fidel a la legitimitat constitucional i va ser  víctima de les tortures infligides pels colpistes. El de la segona va ser membre de la Junta Militar. La contesa electoral podrà ser l'ocasió de tancar ferides o, per  contra, d'aprofundir-les.