Bebès 'made in India'

Els seus ulls s'il·luminen i el seu somriure còmplice irradia felicitat. El seu desig està a punt de complir-se després de mesos d'espera i anys d'angoixa per no poder concebre un fill iformar una família. Per fi, els belgues Marie i Arnaud seranpares d'un bebè que creix al ventre d'una dona índiaque no coneixen. Mentre ells esperen a Nova Delhi, una dona embarassada de gairebé 9 mesos i fecundada amb l'esperma d'Arnaud es prepara en una clínica privada, juntament amb altres com ella, per donar a llum un bebè que creixerà a Occident.

A l'Índia, meca mundial delturisme reproductiu, la maternitat subrogada -prohibida a Espanya i en molts països de la UE- és una'indústria' en augeque suposa a l'any entre 300 i 400 milions d'euros. No obstant, no hi ha dades fiables sobre el nombre exacte denensque neixen per aquest mitjà de reproducció a causa de la falta d'un marc jurídic definit.

Marie i Arnaud han desemborsat 10.000 euros -als EUA, costa quatre vegades més- per gestar en una matriu de lloguer el seu futur fill. «Estem molt agraïts per com ha transcorregut tot. Aquesta opció ens permet complir un somni», apunta Marie, amb emoció continguda. La parella belga va escollir la moderna clínica Surrogacy Center India, en un barri residencial de classe alta a Nova Delhi, d'entre les 350 que es calcula que ofereixen aquest servei a tot el país. Allà, cada any neixen uns 200 bebès i les sevesmares de lloguer -menors de 35 anys, moltes d'elles casades i amb fills propis- reben uns 6.000 euros per fer-ho.

La clínica gestiona en aquests moments unes 100 donesembarassades que durant la gestació s'han de regir per unes normes concretes. Normalment una embarassada comparteix «un pis de lloguer de ventres» -propietat de la clínica- amb una altra i amb els seus fills més petits, si n'hi ha. Només se'ls permet sortir mitja hora al dia per passejar i es controla estrictament l'alimentació i el desenvolupament de l'embaràs.

A priori tot sona com un intercanvi just. No obstant, una part de la societat índia repudia aquesta pràctica per considerar-la una explotació. «El país està patint untràfic reproductiudescontrolat a partir d'una llei que es va dictar, el 2002, per beneficiar les famílies sense fills i que no volien adoptar», afirma Ludha Sundanaraman, directora d'AIDWA, la primera organització en defensa dels drets de la dona del país, sobre la norma que va legalitzar fa vuit anys els ventres de lloguer.

Regulació en tràmit

Notícies relacionades

Rússia i Ucraïna tornen a asseure’s

Ishiba s’aferra al poder malgrat el càstig a la coalició de Govern al Japó

No obstant, no hi ha cap instrument efectiu a l'Índia per controlar que aquestes dones rebin el pagament i un tracte digne. L'any passat el Govern va començar un procés per regular laindústriaamb un projecte de llei de tecnologia de reproducció assistida que s'haurà de discutir pròximament en sessió parlamentària.

Al marge del debat clàssic sobre si es tracta d'«apoderament o explotació», per a les mares de lloguer aquests diners suposen una oportunitat per també complir els seus somnis. «A mi ningú em va obligar a venir. Amb aquests diners podré donar una bona educació a les meves filles. Podran anar a la Universitat», exclama, feliç, una mare que prefereix no identificar-se.