La paradoxa de Rotterdam

Al centre de Rotterdam, la capital econòmica d'Holanda, no hi ha res que recordi la imminència de les eleccions al Parlament. Excepte en pulcres i ordenats suports publicitaris del metro i les estacions de tren, els cartells electorals brillen per la seva absència. En canvi, les grues i els trepants rugeixen gairebé a cada cantonada.

El primer port d'Europa i tercer del món sembla que estigui molt lluny de la catàstrofe grega o espanyola. Però els ciutadans estan inquiets. Els ajustos per complir amb la reducció del dèficit han desembocat en un avanç electoral -els comicis se celebren demà- i han posat a prova el seu tradicional europeisme.

«No tenim la sensació que hagi de canviar res. Primer s'hauria d'aconseguir estabilitat a Holanda, i després hauríem de plantejar-nos si volem sortir d'Europa o no»,opinen Tess i Leslie, dos estudiants de màrqueting, decebuts amb les querelles de la classe política.«El meu nòvio treballa en la construcció. De fet, no li falta feina, però ara ja comença a notar la pressió»,explica Tess.«Europa és bona per a l'exportació, però ha de ser més pragmàtica per superar la crisi de l'euro. Hem enterrat molts diners a Grècia i no sembla que serveixi de res»,subratlla Annelous, estudiant de gestió d'empreses.

No obstant, tant ella com la seva amiga Levern, que és d'origen immigrant, veuen el futur amb optimisme.«Si no trobem feina aquí no tenim cap problema per anar-nos-en a un altre país»,afirmen amb tota naturalitat.

Carregar amb l'error grec

Però aquest no és l'estat d'ànim d'Anneke, comerciant d'uns 50 anys.«El que diu Wilders(el líder de l'extrema dreta)em sembla bastant encertat. Jo no he treballat de valent tota la meva vida per veure com ara m'he de jubilar més tard i he de perdre prestacions i poder adquisitiu»,lamenta.

«Els holandesos no tenim per què patir les conseqüències dels errors que han comès els grecs. Ja en tenim prou amb els nostres propis problemes d'integració»,apunta en al·lusió al tema estrella de Wilders, que ha construït la seva popularitat amb un inquietant discurs contra«la islamització»del país, a més de promoure la sortida d'Europa i el retorn al florí.

La dinàmica i cosmopolita Rotterdam alberga una paradoxa que crida l'atenció. El 47% dels seus 558.000 habitants -més d'un milió a la conurbació- és d'origen estranger i el seu alcalde, Ahmed Aboutaleb, que pertany al partit laborista, és el primer marroquí i musulmà que ocupa el càrrec. Al mateix temps, la proliferació de vels i mesquites als carrers ha alimentat una ideologia xenòfoba relativament recent. Rotterdam és el bressol de la ultradreta, on va néixer el moviment extremista Leefbaar Nederland, de Pim Fortuyn, que va ser assassinat per un ecologista radical el 2002.

Si en el conjunt dels 16 milions d'habitants els musulmans representen un 5,7%, a Rotterdam suposen prop del 20%. Tradicionalment tolerant i defensor de la integració, una part del país deriva cap a l'hostilitat als estrangers atiada per l'hereu -encara que en versió méslighti pragmàtica- de Fortuyn, Wilders.«Per mi és un feixista que juga amb la por de la gent a la crisi i converteix els estrangers i Europa en culpables»,s'indigna Jeroen, d'uns 40 anys, promotor de programes ecologistes per a la ciutat.«El populisme és un fenomen generalitzat a Europa i amb la crisi guanya inevitablement terreny»,argumenta.

Notícies relacionades

Alemanya es postula com a potència puntal del rearmament tot i la recessió

Europa al núvol

Si Aboutaleb es proclama«més holandès que alguns holandesos» i fustiga«aquells que no accepten els valors dels Països Baixos», Wilders considera que designar-lo alcalde«és una bogeria tan gran com nomenar un holandès alcalde de la Meca».Levern, de pares d'origen africà, creu que amb la seva actitud els polítics donen una imatge de la convivència«més deteriorada del que està en realitat».Igual que el 30% dels holandesos, ell encara no ha decidit el seu vot.«Tinc dubtes, vull mirar-me bé tots els programes», admet, fent-se ressò d'un cert clima d'indiferència.

Ahir, en la majoria de diaris i televisions, el protagonisme l'acaparava la princesa Màxima, que portava un vestit de neoprè per participar en l'anual travessia nedant d'Amsterdam.