Breivik rep la pena màxima de la justícia noruega

Fidel al seu excèntric ritual, Anders Behring Breivik va aixecar ahir per última vegada el braç a l'entrar a la sala principal dels jutjats d'Oslo. El circ a què s'havia acostumat aquest jove de 33 anys i autor confés de l'atemptat més greu de la història de Noruega, s'acostava al final. Ja ningú escoltarà mai els seus delirants discursos sobre la puresa racial i l'amenaça del comunisme o de l'islam. No més senyals maçons ni teories conspiratòries. L'ego insaciable de Breivik s'haurà d'acontentar amb l'única companyia de les parets de la seva cel·la, en què probablement passarà la resta de la seva vida, aïllat fins i tot de la resta dels reclusos.

La jutge, Wenche Elizabeth Arnzten, va llegir amb veu ferma la sentència que condemna l'ultradretà a 21 anys per actes de terrorisme. Per tant, la col·locació d'un artefacte explosiu al centre d'Oslo que va causar vuit morts així com el tiroteig contra nois i noies de les joventuts laboristes a l'illa d'Utoya que va deixar 69 morts, han estat considerats un acte terrorista. A més a més, amb això es tancava de cop el debat sobre la salut mental de Breivik al descartar-se que patís cap mena d'esquizofrènia. En tot cas, la sentència només reconeix en l'acusat trets antisocials i narcisistes.

LES PRÒRROGUES/ Es tracta de la pena més elevada establerta pel Codi Penal noruec i conté diverses pròrrogues que permetrien ampliar la condemna en cinc anys -totes les vegades que calgués- en cas que s'apreciés que el detingut no es trobés a punt per a la seva reinserció en la societat. En la pràctica això suposa una autèntica cadena perpètua per a l'acusat.

El veredicte va ser acollit amb entusiasme pels supervivents i familiars de les víctimes que omplien la sala. Les declaracions favorables a la sentència es van repetir durant la jornada d'ahir. «Estic molt orgullós de la manera com s'ha portat a terme el judici. Ha sigut un procés obert, tothom ha estat ben informat i les víctimes ens hem sentit molt ben representades», va afirmar en declaracions a EL PERIÓDICO el supervivent de la massacre d'Oslo i Utoya i membre de les joventuts laboristes Erik Kursetgjerde. Per la seva part, els polítics de totes les formacions del país, així com els principals membres del Govern, s'han sumat a l'ambient de celebració amb les seves declaracions de suport a la sentència.

Fins i tot Breivik va semblar acceptar amb beneplàcit el veredicte quan va somriure lleument al sentir les paraules de la jutge Arnzten. Com ell desitjava, havia estat jutjat com una persona en el seu seny, cosa que en la pràctica significava que les seves al·legacions i discursos xenòfobs s'havien tingut en compte. Ser considerat un boig hauria suposat una autèntica humiliació per a Breivik, que des del principi del judici va declarar ser «perfectament conscient» dels seus actes.

Un altre aspecte que ha quedat totalment tancat és la presumpta existència de l'anomenat Orde dels Cavallers Templers, del qual l'assassí presumia de ser el líder a Noruega. I això, malgrat l'aparició, la setmana passada, d'una carta anònima enviada a diversos mitjans de comunicació noruecs per una suposada «cèl·lula dos» de l'organització racista. El contingut de la missiva era, segons diversos experts consultats pel diariVerdens Gang, «un sumatori de moltes de les idees que Breivik havia exposat durant el judici». Amb això es va concloure que qualsevol podria haver copiat la retòrica del terrorista «per cridar l'atenció dels mitjans de comunicació la setmana prèvia a la sentència».

Notícies relacionades

Els microxips i les terres rares centren les friccions dels EUA i la Xina

Un divorci destructiu per a tots dos

SENSE APEL·LACIONS/ En els moments finals del judici, el terrorista va ser preguntat per la jutge Arnzten sobre si s'acolliria al dret d'apel·lació. La resposta de Breivik va continuar en la seva línia habitual: «Com ja vaig dir el 16 d'abril passat no reconec aquest judici ni aquest tribunal», i va afegir: «A més no puc apel·lar. Si apel·lés la sentència estaria legitimant aquest judici». En algun moment l'ultradretà va semblar discutir amb el seu advocat, Geir Lippestad, sobretot quan aquest li va suggerir acollir-se al termini de dues setmanes que fixa la llei per recórrer la sentència.

La nota de tensió va sorgir arran de les últimes paraules de Breivik en el judici. En un últim rampell narcisista, Breivik va llançar un dels seus feridors comentaris: «Només vull disculpar-me davant dels militants nacionalistes de Noruega i Europa...». En aquest moment l'acusat va ser fortament reprimit per la jutge que el va manar callar. Sense poder-ho evitar, Breivik va acabar la seva frase amb un to greu mentre recuperava el seu seient: «...per no haver matat més persones». Finalment, els advocats del terrorista van donar el seu beneplàcit a la condemna i van confirmar la intenció de l'acusat de no recórrer la sentència. El malson havia acabat, finalment Noruega podia girar full.