Putin dibuixa la seva agenda exterior amb el llenguatge de la guerra freda

Rússia i Occident són més a prop que mai d'una nova guerra freda des del desmembrament de la Unió Soviètica el 1991. Aquest va ser ahir el missatge principal que s'extreu del programa electoral del primer ministre rus, Vladímir Putin, publicat sis dies abans de les eleccions presidencials.

En el seu article electoral, dedicat a la política exterior, Putin acusa els Estats Units i l'OTAN d'exportar el model de «la democràcia de míssils i bombes», i adverteix que després de tornar al Kremlin, Rússia no tolerarà operacions militars com la que va posar punt final al règim de Gaddafi a Líbia. «Un grup d'estats sota la cobertura de consignes humanitàries va acabar amb el règim libi amb ajuda de l'aviació militar. L'apoteosi d'aquesta política va ser la detestable escena de la matança de Gaddafi comesa a l'estil medieval o fins i tot primitiu», afirma Putin.

El primer ministre rus assegura que no permetrà que el mateix guió tingui lloc en el cas de Síria i adverteix Washington contra els intents de llançar-se a l'atac sense obtenir el mandat del Consell de Seguretat de l'ONU. L'home fort de Rússia afirma que encara està més preocupat per la «creixent amenaça» d'un atac contra l'Iran pel seu programa nuclear. «Les conseqüències serien realment catastròfiques», opina.

Les declaracions del primer ministre van caure com una galleda d'aigua freda damunt dels que esperaven una rectificació més moderada de Putin en les relacions exteriors durant el seu esperat tercer mandat com a president. Putin continua sent el candidat més recolzat tot i que la seva base electoral s'ha reduït d'un 70% el 2011 a menys d'un 50% i coincideix amb una onada de protestes de l'oposició no parlamentària.

Notícies relacionades

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Israel vol arrossegar els EUA a la guerra amb l’Iran tot i les reticències de Trump

ENGINYERIA POLÍTICA/ Per aprofitar-se dels aires antioccidentals que dominen entre els seus partidaris, Putin va fer de Washington el principal objectiu de les seves crítiques. El primer ministre va acusar l'Administració dels EUA de fer «enginyeria política» en regions tradicionalment importants per a Moscou i fins i tot en les campanyes electorals russes.

L'atac de Putin contra Occident va coincidir amb la notícia que els serveis especials d'Ucraïna i Rússia han desarticulat un comando terrorista txetxè que preparava un atemptat contra el primer ministre diumenge que ve, coincidint amb les eleccions. Segons l'oficialista Canal U rus, els agents ucraïnesos van detenir a començament de gener dos membres d'un grup islamista del Caucas Nord (sud de Rússia) que tenien previst traslladar-se a Moscou per assassinar Putin.