Israel vol arrossegar els EUA a la guerra amb l’Iran tot i les reticències de Trump

El republicà s’ha cuidat molt des de divendres d’emfatitzar que aquesta no és la seva guerra, per més que la Casa Blanca estigués informada dels plans israelians i que les seves armes siguin un component essencial de l’arsenal de Tel-Aviv. "Els EUA no han tingut res a veure amb l’atac sobre l’Iran d’aquesta nit", va escriure durant la matinada de dissabte, poc abans que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, descrigués l’ofensiva com a "unilateral". Des d’aleshores Trump ha repetit moltes vegades que "la guerra Israel-Iran s’ha d’acabar" per permetre que continuïn les negociacions que la seva Administració portava a terme amb Teheran. Però també ha advertit que, si els aiatol·làs ataquen interessos nord-americans a la regió, "tota la força i el poder de les Forces Armades dels EUA recaurà sobre vosaltres [Iran] com mai abans".

Trump és probablement el president més proisraelià de la història, però també un dels pocs que s’ha atrevit a esbossar una política a l’Orient Mitjà no necessàriament plegada als interessos israelians. En els últims mesos, en contra de les posicions reiterades per Tel-Aviv i fent bo l’Amèrica, primer, la seva Administració ha negociat directament amb Hamàs, ha aixecat les sancions que pesaven sobre Síria o ha pactat amb els houthis al Iemen sense obligar-los a aturar els seus atacs sobre Israel. Fonts diplomàtiques nord-americanes, consultades per aquest diari, afirmen que el republicà s’ha pres molt seriosament la seva pretensió de convertir-se en un agent de pau. "¡Tindrem pau aviat entre Israel i l’Iran! Hi ha moltes trucades i reunions en marxa", va escriure ahir.

L’agenda de Netanyahu

Però no ho tindrà fàcil perquè Netanyahu té la seva pròpia agenda. No només mira de prolongar la guerra per intentar sobreviure políticament i desviar l’atenció de les atrocitats comeses per les seves tropes militars a Gaza. L’ultranacionalista israelià, sobre qui pesa una ordre d’arrest internacional per crims de guerra, necessita les bombes de penetració nord-americanes i els seus caces bombarders per mirar de destruir la planta d’enriquiment d’urani de Fordow, segons publica Axios, amagada sota una muntanya.

A més, Netanyahu no només busca esguerrar el programa nuclear iranià, sinó també el canvi de règim a Teheran, una empresa molt complicada sense la cooperació dels Estats Units. De moment, el líder israelià ha aconseguit enterrar les negociacions que la Casa Blanca mantenia amb l’Iran per mirar de resoldre el contenciós nuclear i posar en alerta els 40.000 militars que Washington té desplegats a la regió.

Divisió en el trumpisme

Notícies relacionades

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

El món en flames

Les bases del trumpisme estan dividides respecte a aquesta guerra. D’una banda, els vells neoconservadors que van cuinar la invasió de l’Iraq fa dues dècades, com John Bolton, i acòlits d’Israel com el presentador de Fox News Mark Levin, que veuen una oportunitat per ajustar comptes amb la teocràcia iraniana. De l’altra, el trumpisme més pur, fart de les guerres eternes, els seus costos onerosos i les vetlles de soldats nord-americans. Figures com Tucker Carlson o l’influencer Charlie Kirk.

En la ment dels nord-americans són molt vius els desastres de l’Iraq i l’Afganistan. La directora nacional d’intel·ligència dels EUA, Tulsi Gabbard, va dir el març que l’espionatge nord-americà "continua creient que l’Iran no està construint una bomba atòmica i que el líder Suprem no ha autoritzat el programa d’armes nuclears que va suspendre el 2003".