Deu milions d'africans estan en perill de morir de gana

amolts pares somalis se'ls estan morint literalment els fills als braços. Està passant avui, ara mateix. Però passava fa una setmana, un mes enrere, mentre els donants del primer món no reaccionen. Famílies senceres estan travessant deserts a temperatures que s'acosten als 50 graus per buscar aigua i menjar i, moltes vegades, els més petits s'hi estan deixant, literalment, la vida.

És cert que Somàlia viu en crisi des de fa dues dècades, però la sequera que arrasa aquest any tota la Banya d'Àfrica -especialment Somàlia, Kenya i Etiòpia- és la pitjor en els últims 60 anys. Ni més ni menys que 10 milions de persones estan amenaçades de mort per la fam i necessiten ajuda alimentària urgent. En paraules del comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Antonio Guterres, acabat d'arribar d'una visita a la zona, es tracta de «la pitjor crisi humana de l'any».

El Servei Jesuïta a Refugiats, amb important presència a la zona, ha quantificat en 400 les persones mortes de fam.

La petició de més ajuda econòmica és desesperada. L'ONU, en boca del seu secretari general, Ban Ki-moon, alerta que únicament ha rebut la meitat dels 1.600 milions de dòlars estimats per fer front a aquesta crisi puntual a la regió.

Només al mes de juny, 54.000 somalis -segons l'ONU- van abandonar el seu país en direcció, la majoria, al camp de refugiats de Dadaab, situat a la veïna Kenya, que està completament desbordat.Una dada molt significativa ajuda a entendre que els serveis que presten les oenagés a aquest camp de refugiats no donen l'abast. Quan una persona rep una ració d'aliments -en general galetes energètiques que aporten calories i micronutrients de forma immediata- no pot esperar una altra ració fins a 40 dies més tard. Per rebre la primera passen gairebé dues setmanes. A les nits, als voltants del camp, les hienes estan a l'aguait i les mares temen que es mengin les criatures. Ho constata Fàtima, una somali de 34 anys, refugiada al camp, a personal de Metges Sense Fronteres: «Vaig arribar aquí fa 15 dies amb sis membres de la meva família. Tenim un tros de terra, però res amb què construir un refugi, ni plàstics, ni tendes». «Tenim targetes de registre -afegeix- però no hem rebut cap ració d'aliments i a la nit tenim por que els animals salvatges es mengin els nens».

És el camp de refugiats més gran del món però, no obstant, ja s'ha quedat petit.

VIOLÈNCIA ENDÈMICA / Somàlia viu sense Govern efectiu des de l'any 1991, quan va ser enderrocat el dictador Mohammad Siad Barre i els diversos senyors de la guerra existents al país, enfrontant-se en una lluita fratricida, van pretendre controlar el país. Actualment, el grup islàmic radical Al-Xabab, amb suport estranger vinculat a Al-Qaida, pretén enderrocar el Govern de transició recolzat per la comunitat internacional i instaurar un Estat musulmà radical. Al-Xabab va autoritzar a principis d'aquest mes les oenagés estrangeres a operar a la zona que controla, cosa que era impossible fins a aquell moment.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

A aquest context de violència s'hi suma que aquest any no plou. Les poques collites existents s'han fet malbé i els preus dels aliments s'han quadriplicat. Aquest panorama explica per què els somalis deixen casa seva i, en última instància, el seu país davant la impossibilitat absoluta de subsistir.

«Les meves bosses estan buides però porto un gran pes al cor». Són les paraules recollides per Metges Sense Fronteres d'un refugiat somali acabat d'arribar als voltants del camp de Daddab. Com ell, els refugiats arriben en molt mal estat de salut, amb diarrees, afeccions respiratòries i desnutrició.