Un veterà que va triomfar a Bòsnia i ho va intentar a l'Afganistan

Richard Holbrooke (Nova York, 1941) va dedicar tota la seva vida a la diplomàcia i a les relacions internacionals. La seva ferma determinació a aconseguir sempre el que es proposava li van valer el respecte dels seus interlocutors, encara que el seu estil contundent, gairebé brusc, també li va valer pocs amics. Al llarg de la seva carrera, va ser requerit per tres presidents; des de Jimmy Carter passant per Bill Clinton i per Barack Obama. Per les seves tasques de mediació, Holbrooke, autor del llibre To End a War, havia estat candidat en set ocasions al premi Nobel de la pau.

La seva carrera diplomàtica va començar el 1962, quan el seu domini de la llengua local el va portar al Vietnam amb només 21 anys. Va escalar ràpidament llocs en la carrera diplomàtica i als 35 anys, durant el Govern de Jimmy Carter, va arribar al càrrec de secretari d'Estat adjunt per a l'Àsia i el Pacífic.

Durant la seva etapa en aquest càrrec, els Estats Units van normalitzar les seves relacions amb la Xina, després dels primers passos donats pel Govern de Richard Nixon i el seu secretari d'Estat, Henry Kissinger.

A l'empresa privada amb Reagan

Amb l'arribada a la Casa Blanca del republicà Ronald Reagan, Holbrooke va deixar de banda la política per treballar en les altes finances, concretament al banc d'inversió Lehman Brothers i en Credit Suisse Boston durant la dècada dels 80. El president Bill Clinton va tornar a cridar-lo per a la vocació de la seva vida, la política exterior, al nomenar-lo ambaixador a Alemanya el 1993. D'allà va continuar, menys d'un any més tard, com a subsecretari d'Estat adjunt per a Europa.

Als anys 90 va ser quan Holbrooke va viure els seus moments de glòria. Va ser arran del seu èxit als Balcans, que li va valer el sobrenom de Kissinger dels Balcans. L'agost del 1995, va encapçalar la delegació nord-americana en les negociacions per a la pau als Balcans. Va ser l'artífex que va aconseguir que els presidents de Croàcia, Bòsnia i Sèrbia posessin fi a gairebé quatre anys de conflicte, amb la firma dels acords de Dayton.

Unit a Clinton

El president Bill Clinton --a qui sempre va estar molt unit-- van arrencar el sí dels enemics jurats a base de persuasió i amb l'amenaça de no deixar-los sortir de la plantació on es duien a terme les negociacions fins que no haguessin aconseguit la pau.

Notícies relacionades

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

El nou papa haurà d’afrontar el repte de la Xina després del pacte secret de Francesc

El novembre del 1997, Clinton va tornar a requerir els seus serveis per a el conflicte entre xipriotes i grecs. L'any següent, Holbrooke va ser novament reclamat per calmar el conflicte ètnic territorial a la regió sèrbia de Kosovo. L'agost del 1999 va ser nomenat ambaixador a l'ONU, càrrec que va exercir fins al gener del 2001.

Les seves habilitats negociadores i de mediació li van valer que Obama, per consell de Hillary Clinton --a qui Holbrooke havia assessorat durant la fallida campanya electoral d'aquesta--, el proposés el 2009 com la cara de l'Administració per negociar amb l'Afganistan i el Pakistan, actualment l'àrea del món on els EUA es juga més. En aquest conflicte va tenir discrepàncies amb els mateixos militars nord-americans. En un polèmic article publicat al maig que va acabar costant el càrrec a aquest general, el llavors comandant de les tropes a l'Afganistan, Stanley McChrystal, comentava, al rebre un correu electrònic del diplomàtic, "Oh, un altre missatge de Holbrooke... no el vull ni obrir".