El nou papa haurà d’afrontar el repte de la Xina després del pacte secret de Francesc

L’última decisió de les autoritats xineses que ha suscitat polèmica ha sigut l’oficialització del nomenament a finals d’abril de dos nous bisbes. La informació, que tot just es va conèixer a Occident aquesta setmana, involucra Wu Jianlin, vicari general de Shanghai, elegit per Pequín nou bisbe auxiliar de la ciutat, i Li Jianlin, elegit bisbe de la diòcesi de Xinxiang, segons han informat els mitjans catòlics Asia News i Catholic News Service (de propietat de la Conferència episcopal dels EUA).

Unes circumstàncies, aquestes, que han abonat les crítiques i retrets contra la Xina d’una part del clergat, sobretot per l’aspecte més dolorós des de la perspectiva de l’Església catòlica: que Pequín posés en marxa la seva decisió quan Francesc ja era mort i a Roma no hi ha papa.

Prelats duplicats

A més, segons la reconstrucció de Catholic News Service, el cas de Li Jianlin seria particularment discutit, ja que el sacerdot hauria sigut nomenat en un diòcesi en la qual ja hi ha un bisbe en funcions nomenat per Roma, Joseph Zhang Weizhu, un capellà ordenat en la clandestinitat per Joan Pau II i que ha sigut detingut en nombroses ocasions.

El que encara no és clar és si hi ha la possibilitat que el difunt pontífex argentí autoritzés aquests nomenaments abans de morir. I la raó de la confusió resideix també en el propi (i històric) acord firmat entre el Vaticà i la Xina el 2018, gràcies al qual la Santa Seu i Pequín van posar la primera pedra per recompondre les seves relacions diplomàtiques, trencades l’any 1951, quan Mao Tse-tung va expulsar del país l’ambaixador vaticà i els seus missioners catòlics.

De fet, segons el que es va comunicar el 2018, el pacte va estipular que tots els nomenaments es fessin de manera conjunta, amb l’objectiu d’arribar al final de l’excepcionalitat xinesa; això és, l’existència al país de dues esglésies: la clandestina –reconeguda pel Vaticà amb una trentena de bisbes– i l’oficial de l’Estat xinès, controlada per l’Associació Patriòtica, amb 60 prelats més.

Des d’aleshores, "uns deu bisbes han sigut nomenats i consagrats (conjuntament) i Pequín va reconèixer el paper públic de diversos bisbes que anteriorment no eren reconeguts", va informar oficialment la Santa Seu l’octubre passat al comunicar així mateix l’extensió del pacte per quatre anys més.

El problema és que ni Pequín ni la Santa Seu han difós mai els detalls del seu acord, que encara seria provisional i, per això, ha sigut mantingut –tret dels grans trets– en secret. Una cosa que ha generat malestar, sobretot, entre fidels i sacerdots procedents de l’antiga Església clandestina, durant dècades perseguits pel règim xinès i que s’han sentit abandonats en una posició ambigua o fins i tot traïts.

Sense permís del Vaticà

A aquesta circumstància se suma que des del 2018 també hi ha hagut algun moment de tensió entre els dos països, com, per exemple, quan Pequín va traslladar dos bisbes el 2022 sense el permís del Vaticà, una cosa que posteriorment va ser tolerada per Francesc, precisament, per no posar en perill l’acord.

Notícies relacionades

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

Espanya finança la investigació de crims de guerra a la Franja

Amb això, la qüestió xinesa també ha servit a l’ala conservadora per atacar el difunt Francesc, i ha tornat a ser evocada en aquests dies, entre d’altres, per un dels seus líders, l’alemany Gerhard Müller. Això també remet que l’acord suposa, des d’aquest punt de vista, una sèrie de problemes polítics i doctrinals de grans proporcions per a l’Església catòlica. En primer lloc, que al permetre nomenaments conjunts, Roma estaria posant en certa manera en el mateix pla l’Estat xinès amb el successor de Sant Pere, renunciant a la seva autonomia, una cosa que no passa a cap altre país del món.

L’assumpte, en última instància, també podria acabar per danyar la imatge pública d’un dels principals candidats a ser futur Papa: l’italià Pietro Parolin. El secretari d’Estat de Francesc ha sigut, de fet, un dels principals autors de la negociació amb Pequín.