El testimoni

Silvia García: «Ens van advertir que si sortíem de les cases ens matarien»

Silvia García, al campament de Gdeim Izik, abans del desallotjament.

Silvia García, al campament de Gdeim Izik, abans del desallotjament. / SAHARA ThAWRA

2
Es llegeix en minuts
BEATRIZ MESA
CASABLANCA

-¿On era la nit que l'Exèrcit marroquí va desmantellar el campament sahrauí?

-¡Dins del campament! Feia 15 dies que era amb els sahrauís. La nit de la massacre no podíem dormir. Ja hi havia rumors que es produiria l'assalt, però fins que no vam sentir els motors dels helicòpters i vam veure els llums des de lluny no ens ho vam creure. Aleshores va sonar una alarma i el campament es va preparar. Uns quants centenars de policies i militars marroquins amb porres, cascos, escuts, genolleres i altres materials antiavalots van assaltar el campament i van desallotjar la gent per la força.

-¿Com va ser l'assalt?

-Els agents enderrocaven les tendes amb les porres, llançaven pedres i gasos lacrimògens. Vaig trobar moltes dones corrents, cridant, plorant. També nens. La gent tossia, no podia obrir els ulls. A mi em van donar ceba i aigua de colònia per evitar els efectes dels gasos. Em vaig espantar i després gairebé vaig plorar quan vaig veure els agents riure-se'n, vantar-se del que feien mentre ho estaven saquejant tot, roba, mantes i altres objectes de la població sahrauí, que s'emportaven en cotxes. Vaig ser testimoni de com emmanillaven un grup de joves i els pegaven als genolls, a les mans i al cap. A alguns joves amics sahrauís se'ls emportaven gairebé desmaiats per les pallisses que havien rebut i encara es troben en parador desconegut.

-Després de consumar-se el desmantellament, ¿com va tornar a la ciutat?

Vaig caminar a peu pel desert juntament amb un grup de dones sahrauís, però quan vam arribar a Aaiun els controls policials ens van impedir entrar a les cases dels barris sah-

rauís. Hem estat retinguts a la perifèria de la ciutat, que és on encara em trobo. A les vuit del vespre del dia del desallotjament hi va haver un toc de queda. Ens van advertir que si sortíem de les cases, ens matarien. Sé, per amics sahrauís, que els saquejos dels militars i de civils marroquins van ser brutals. Van treure la gent per força de casa seva, la van ficar en furgonetes i després no sé què deu haver passat. Una salvatjada.

-¿Quina és la situació als carrers d'Aaiun?

Notícies relacionades

-Jo no puc sortir al carrer. Els amics sahrauís m'han recomanat que m'estigui a casa. La situació és molt tensa. Em diuen que hi ha militars i policies per tot arreu i que segueixen saquejant les vivendes dels sah-

rauís.