Respecte per la lletra impresa

Un funcionari turc entrega a un altre una novel·la d'Orhan Pamuk. El segon li recrimina que està publicada en català i, així, no la pot regalar a la ministra de Cultura d'Espanya, que en aquells moments inaugura la Fira del Llibre d'Istanbul. «No es preocupi -respon el primer-, per ells no és un problema». Vol dir que els espanyols no tenim conflictes amb les altres llengües del país, almenys no tants com a Turquia.

Però la Fira del Llibre que se celebra fins diumenge vinent a Istanbul és una babel de 65.000 metres quadrats. A l'autobús -per casualitat m'he colat en un que transporta poetes- els passatgers llegeixen els seus versos en serbi, turc, anglès, romanès, georgià. El camí fins a la fira és llarg: es troba als afores d'Istanbul i això ja és dir molt en una ciutat que s'estén al llarg de 100 quilòmetres. Recorrem la cara amagada d'Istanbul, els condominis escampats sobre turons sense urbanitzar, l'aire entelat per una lleugera pols tardorenca i la contaminació dels polígons industrials. La poesia fa més lleu el camí.

La fira del llibre és un formiguer de gent. Més de 40.000 persones recorren cada dia el mig miler llarg d'estands de les editorials, diaris, revistes de còmic i institucions culturals que s'hi han inscrit. I la majoria són joves, que hi assisteixen per voluntat pròpia o en excursions escolars, un fenomen que fascina els escriptors estrangers. De fet, jo també vaig quedar sorprès quan una amiga em va relatar que al seu institut, situat en un barri obrer d'Istanbul, els escolars s'intercanviaven llibres de poesia i no politons del telèfon mòbil, com es podria esperar de la seva edat.

A Turquia, si un venedor veu algú amb un llibre sota el braç, el tracta dehocam(mestre), i això demostra que, malgrat que es llegeixi poc -5 llibres per persona de mitjana l'any, encara que diàriament es venen 4 milions i mig de diaris-, hi ha un respecte per la lletra escrita i pel lector. A Istanbul encara queden llibreries per a tots els gustos, des de les modernes i ben assortides de l'avinguda Istiklal fins a les botigues de vell -regentades per autèntics bibliòfils que saben exactament en quin polsegós prestatge habita cadascun dels toms de la seva amuntegada mercaderia- o el basar dels llibres antics de Beyazit, on sota un immens plataner els venedors ofereixen des de fa segles tant alcorans amb boniques miniatures com llibres de text per als estudiants.

Notícies relacionades

Alemanya es postula com a potència puntal del rearmament tot i la recessió

Europa al núvol

L'amor pels llibres queda exemplificat en la història de la Llibreria dels Mars (Denizler Kitabevi), una de les més boniques de la ciutat i on es podien trobar des de moderns volums d'història fins a mapes utilitzats pels soldats imperials a la primera guerra mundial. Fa uns quants anys va ser substituïda per una parada de venda de fruita seca i cervesa perquè, com va dir un periodista, «els cigrons torrats donen més diners». Però el nou negoci va fracassar i va tornar la llibreria, amb l'alegria dels habitants d'Istanbul.

Aquí, a ningú no li passaria pel cap de presumir, com sí que va fer en certa ocasió un cantant espanyol, de no haver llegit ni un sol llibre en la seva vida.