Belleses i inferns a la tardor inundada

Tot i que encara ronden els huracans, ha parat de ploure a bots i barrals. La gent surt i, a la gran plaça central, hi floreixen els llibres. Només el primer cap de setmana, la desena Fira Internacional del Llibre al Zócalo ha tingut més de 300.000 visitants. Molts més que l'artificial Festival Olímpic Bicentenari que el Govern federal ha muntat al passeig de la Reforma. «Això diu molt d'aquesta ciutat i les seves aspiracions», com ressalta l'alcalde, Marcelo Ebrard, ja en oberta campa-

nya cap a les eleccions presidencials del 2012.

La ciutat multiplica i treu al carrer les seves activitats. Els músics multipliquen els concerts a benefici del milió i mig de damnificats pels diluvis, les allaus a la serra i les riuades a les planes d'alguns estats del país. La tragèdia anual de l'època de pluges, cada any més greu, les carreteres tallades i els ponts caiguts «d'aquí cap al sud», és el present que afronta la població. Enmig de les celebracions del passat i una autèntica estampida cap a un futur incert. L'altre present, el de la narcoguerra, els mexicans, sobretot elschilangoso capitalins, s'amunteguen a veure'l al cine.

La pel·li ésEl infierno. El seu director, Luis Estrada, va fer més que cent campanyes polítiques el 1999 ambLa ley de Herodes. Molts mexicans van decidir acabar l'any següent amb el septuagenari, totpoderós PRI (Partit Revolucionari Institucional) al veure reflectida a la pantalla gran la corrupció i aquella «dictadura perfecta», com la va definir Mario Vargas Llosa, plena de frases dogmàtiques de l'estil de«ley de Herodes: o te chingas o te jodes». Ara, tots es pregunten quina serà la influència històrica d'El infierno, mirall d'una realitat lacerant.

Una realitat amb prou feines maquillada a les pantalles petites, que mostren un creixent poder polític i aposten per ressuscitar el PRI amb el candidat guaperes, Enrique Peña, governador del veí estat de Mèxic.

Una realitat que tampoc aconsegueixen amagar les decisions internacionals ni els internautes que premien el bicentenari de la independència i el centenari de la revolució amb la dona -Jimena Navarrete,missUnivers-, la bandera -aquella tricolor que oneja pel país amb un gegantisme per altres imitat- i la moneda -la commemorativa de dues unces de plataEl Tren Revolucionari— més belles del món.

La censura ha entès que el que els xavals veuen diàriament als noticiaris de la televisió no ho poden veure de manera més comprensible i satírica al cine.

Com va fer ambLa ley de Herodes oEl padre Amaro, i malgrat el seu efecte bumerang, la censura ha decidit queEl infiernonomés és per a adults.

Notícies relacionades

L’Iran envia una nova proposta als EUA per desbloquejar les negociacions

Europa assaja la guerra del futur en unes maniobres militars a França

Les màfies que importen milions de discos verges i pirategen pel·lícules han multiplicat de seguida la seva feina. En els mercats de carrer destaca només una estoneta la pila d'El infierno entre altres mil músiques i pel·lícules.

És la que els venedors repeteixen a les seves televisions. I ja tothom téEl infierno a casa. Fins i tot els que realment l'hi tenen només obrint la porta.