Lily es maquilla per a Mario

«Es fan vigoroses les nostres veus». Els Carrabiners desfilen a pas redoblat pel campament La Esperanza. La mirada del policia militar apunta a la nuca del company que està al davant. Tots han de ser un. Un cos i un esperit. No s'ha de perdre el ritme. Un-dos, un-dos. Però la marxa no és uniforme. Sempre algú es queda enrere o desvia la vista, com el que, amb subtilesa, furtivament, apunta amb els ulls cap a Lilianet Ramírez, tan diferent ahir al matí que el suboficial no va poder deixar d'observar-la.

Ella es va convertir en símbol d'aquesta geografia àrida. Va ser la primera a rebre una carta des de les cavitats del forat.«Aviat ens veurem, adéu, vida, t'estimo, fins aviat. Un petó», deia la missiva del seu marit Mario Gómez. Tres fulls amb els marges corroïts, escrits en lletres blaves, grans i urgents.

«Hola, Lily, la teva última nit a la carpa, ¿oi?», li diu un dels seus veïns en aquests dos mesos de trastorns. «No, me n'aniré d'aquí quan surti l'últim dels 33», respon. La vida del campament li ha donat un protagonisme que no buscava, fins al punt que podria, en cert sentit, dir-se que Mario Gómez és el marit de la perruquera. De Lilianet, la que va abandonar el gust per crear formes i volums amb els cabells dels clients que arribaven a casa seva i es va instal·lar en aquest racó del desert així que va saber que s'havia produït l'ensorrament el 5 d'agost.«Només me'n vaig anar dos dies d'aquí, quan tenia la gola destrossada, però no vaig poder resistir i vaig tornar», diu.

Llavors, la cara de Lilianet era un mapa del dolor i la desesperació. Ja és una altra, o, com li diu a aquest periodista que la va conèixer en les pitjors hores, comença a ser una altra vegada la d'abans.«Se'ls ha de rebre com correspon. Amb la sequedat d'aquest lloc els cabells es tornen lletjos. Estic maca, ¿oi?», diu, i es diu a si mateixa.

La van portar a la millor perruqueria de Copiapó. Una manicura va vetllar per millorar les ungles. El retoc es va completar amb l'ombrejat d'ulls i pestanyes, i la hidratació del cutis.«Però en l'última videoconferència amb ell anava, ¿com t'ho diria?, normal: amb texans i samarreta. Vull que quan em vegi de prop se sorprengui». Lilianet té 53 anys, quatre filles i set néts. La majoria de la família acampa al seu voltant.«Sóc una persona molt jovial, però, és clar, vaig estar molt trista, però a poc a poc vaig anar recuperant el sentit de l'humor», rememora.

Li tremola una mica la mà dreta. Això la va obligar a restringir la feina, dos anys enrere: només pentina dones. El marit de la perruquera acumula altres sofriments físics. A mitjans del 2009, un metge li va advertir que els seus pulmons tenien més terra que el desert d'Atacama. Gómez es va posar a conduir un autobús. No guanyava prou diners, i molt menys amb dues filles menors embarassades. Per això va retornar a la mina. Un món conegut per a ell.

Va començar a treballar a la mina als 12 anys, acompanyant el seu pare, que va morir de silicosi, la mateixa malaltia que li han detectat.«Hauràs d'escollir entre el matrimoni i la mina», es va proposar dir-li Lilianet al seu marit. Però ara es mostra més moderada.«Respectaré la seva decisió i la seva opinió: potser fins i tot canvia d'idea», reflexiona.

Vacances i casament

Notícies relacionades

Els equips de salvament xilens afronten el difícil rescat dels miners

Xile a l'hora zero

Ella desitja marxar de vacances a Viña del Mar, el principal balneari de Xile i casar-se per l'Església.

«I després, a poc a poc, anar reprenent les nostres vides», somia desperta. Somia també aixecar un santuari a les portes de la mina San José, l'escenari del miracle. Diu que ja li ha enviat una carta al cardenal, Francisco Javier de Errázuriz. I si no li respon parlarà amb el president Sebastián Piñera. O la seva dona, Cecilia Morel, de qui, explica, s'ha fet amiga.«Si un desitja una cosa, no ha de pensar en els obstacles: ho ha de fer», diu, i amb una mà s'allisa els cabells, no sigui cas que inesperadament deixin d'estar a punt.