La llengua kurda ja ha sortit de l'armari

Cîhaneke din jî pêkan e, és a dir Un altre món és possible en llengua kurda, era el lema que rebia fa unes setmanes els visitants del primer Fòrum Social de Mesopotàmia, organitzat per l’alcaldia de Diyarbakir i diversos moviments socials. Als jardins del Sümerpark es barrejaven homes vestits a l’estil dels peixmerga kurds amb militants esquerrans europeus i llatinoamericans, nens del carrer que demanaven almoina, feministes turques i kurdes, simpatitzants de la causa kurda en general (algun gallec, algun català i algun basc) i uns quants representants de grups palestins, ja que encara que el fòrum sigui destinat als pobles d’aquesta zona, àrabs i kurds no tenen precisament bona relació.

A la capital oficiosa dels kurds de Turquia, on la sensació de ser observat per les múltiples casernes de l’Exèrcit i la Gendarmeria és constant, l’organització d’un Fòrum Social va ser un acte de rebel·lia d’un Ajuntament dominat pels nacionalistes kurds i que rep des de fa anys un suport majoritari de la població. Per tota la ciutat penjaven pancartes en kurd, en turc i en anglès amb paraules de benvinguda del carismàtic alcalde de Diyarbakir, Osman Baydemir.

Durant molts anys, els nacionalistes turcs es van esforçar per demostrar que el kurd no era altra cosa que un dialecte del turc –no és cert; prové de la família persa–, o que els kurds parlaven així d’estrany per la influència del so de les seves petjades a la neu. Qualsevol excusa era bona per mantenir la llengua vetada. Però a partir de l’aixecament de la seva prohibició, el 1991, i sobretot, des que va acabar la legislació d’excepció a les províncies kurdes el 2002, la situació es va relaxar i la llengua kurda va experimentar un ressorgiment.

Notícies relacionades

Un avió amb 242 passatgers amb destinació a Londres s'estavella durant l'enlairament en una ciutat de l'Índia

La Xina i els EUA tornen a la treva aranzelària

El kurd va sortir de l’armari i avui, pels carrers de les províncies sud-orientals, és la llengua més sentida, encara que sigui sovint barrejada amb termes turcs, ja que la falta d’un ensenyament reglat juga en perjudici de la seva correcció. A les botigues de discos, els apartats dedicats a la música en kurd ja ocupen més espai que els de ritmes en altres llengües, i passa una cosa semblant semblant amb el cinema. En el segon festival més important de Turquia, el d’Antalya, va competir la pel·lícula Min Dit, rodada íntegrament en kurd i que també es va veure a Sant Sebastià. A més, films que tracten el conflicte des del punt de vista kurd com Bahoz (La tempesta) o Günesi Gördüm (He vist el sol) han estat èxits de taquilla l’últim any, no només entre els kurds, sinó a tot el país. Aquest últim ha estat elegit per representar Turquia en els Oscars.

«Ho hem passat molt malament, hi ha hagut tortures i no podíem viure la nostra cultura. Ara, els kurds, a l’est, vivim tranquils, però quan surts fora et tracten malament. Jo tenia un professor que era nacionalista turc i sempre em suspenia», explica un noi de veu suau. Ell va haver de deixar la seva regió natal no per gust, sinó per amagar la seva homosexualitat. Al capdavall, malgrat estar experimentant un canvi, la regió kurda de Turquia segueix sent un lloc pobre i endarrerit, on el pes de la tradició no fa de la vida un joc fàcil.