Melancòliques trompes a base de txatxa

Xalva alça per enèsima vegada el petit got en forma de tulipa, un d’aquests gots d’aspecte fràgil i vores daurades que els turcs fan servir per beure el te; a Geòrgia, en canvi, es fan servir per als brindis. Amb els gots, una ampolla de Coca-Cola plena d’un líquid transparent. És txatxa, l’aiguardent local, no cal dir que casolà, que, encara que no passi els controls sanitaris, sempre és millor que el que es compra a qualsevol lloc, diuen els entesos.

Malgrat els moviments lents, pesats, símptoma de l’embriaguesa, Xalva aconsegueix impostar una veu greu però plena de tendresa i de sentiment, una veu de brindis, i comença un llarg discurs sobre l’amistat que sota cap concepte ha de ser

interromput. A l’ingerir l’aiguardent, no només fa anar coll avall l’alcohol, sinó tota una sèrie de promeses; el brindis a Geòrgia és tot un jurament que els naturals del país es prenen molt a pit. Beure en companyia de georgians és complicat, cerimoniós fins al detall. La tradició mana que només es brindi amb vi o licors –de manera que per fer passar el menjar se serveix una altra beguda, per exemple una cervesa, que té la consideració d’un simple refresc– i únicament es pot beure després dels llargs discursos deltamada, el mestre de cerimònies. Als banquets, eltamadaté al seu càrrec un assistent i es declara un dels comensals coper oficial. Rols, com les tradicions, intocables.

Quan el mestre culmina el seu brindis discurs (sempre sobre la pàtria, la família, l’amistat o les dones), s’ha d’ingerir el got d’un sol glop, això si no es vol ser considerat un home sense coratge o una cosa pitjor: un desagraït amb l’hospitalitat local, una hospitalitat franca i a vegades asfixiant.

Igual d’impensable és que un dels bevedors s’aixequi de la taula argüint que ja ha begut suficient alcohol per a una nit: la cerimònia culmina quan s’acaben les existències o la trompa general és tan elevada que pocs s’aguanten drets. ¿I l’endemà? Béééé... La calma dels georgians, per a determinades coses, sona a caribenya. «Abans que arribessin a Geòrgia les organitzacions i les empreses internacionals, podies anar a la feina a l’hora que volguessis», explica la dona de Xalva. Al matí, el txatxa segueix ressonant al cervell entre els edificis de Tbilisi, d’arquitectura indesxifrable. Als parcs, innombrables desocupats, formant grup, es fan acompanyar de grans garrafes de cervesa.

Notícies relacionades

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

El nou papa haurà d’afrontar el repte de la Xina després del pacte secret de Francesc

«Jo no he vist mai cap país com aquest: envien les dones a treballar en el que sigui i els homes es queden a casa bevent», explica un venedor turc de kebab. Acostumat a la nova prosperitat del seu país, Geòrgia, que havia estat l’antiga perla de l’URSS, li sembla un lloc trist, sense esperança.

Les borratxeres a Geòrgia tenen un aire melancòlic, depriment. Però és que la vida tampoc ofereix gaires expectatives. Sous de 75 euros mensuals, i això amb sort; serveis que no funcionen; un país destrossat per conflictes que ja fa 20 anys que duren; polítics nous que actuen com els anteriors. ¿Què és el que es pot fer? Reunir-se amb els amics, un txatxa, dos txatxes, deu. Jurar-se amistat eterna.