Meir Javedanfar, analista polític: «Khamenei vol al seu costat un soldat fidel com Ahmadinejad»

Jueu iranià, nascut a Teheran i resident a Tel Aviv, Meir Javedanfar està considerat un dels millors coneixedors forans de les interioritats del poder a l’Iran i del seu programa atòmic. Analista habitual als grans mitjans internacionals, aborda en aquesta entrevista telefònica el pols turbulent que s’entaula als carrers després de les controvertides eleccions.

–¿Què està passant a dins de la cúpula del poder iranià?

–Els reformistes volen tenir influència sobre les polítiques econòmiques del país i canviar la imatge de l’Iran a l’exterior. Els conservadors volen continuar amb el programa nuclear a qualsevol preu i privatitzar el sector públic per deixar-lo en mans de les empreses en poder dels Guardians de la Revolució, lleials als seus interessos. El líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, tem que els reformistes triomfin perquè Mirhussein Mussavi desafia els seus punts de vista i ara que s’han obert les portes per negociar amb els Estats Units desitja mantenir al seu costat un soldat fidel com Ahmadinejad.

–¿Explica això per què Khamenei va trigar tan poc a validar la victòria d’Ahmadinejad?

–Aquesta n’és una de les raons, però no l’única. Khamenei pensa que si els reformistes guanyessin, el poble iranià podria impulsar una revolució de vellut. També està en joc la seva successió. Khamenei vol que el seu fill el reemplaci com a líder suprem i intenta aplanar aquesta transició amb el suport a Ahmadinejad. Amb els reformistes en el poder, recolzats pel seu rival, l’expresident Rafsanjani i el clero de Qom, li costaria molt més.

–¿Suposen les protestes una amenaça real per al règim?

–Encara no, s’han de donar tres condicions. La primera és que Rafsanjani surti a la palestra i critiqui obertament Khamenei. La segona és que les protestes es consolidin de veritat en altres ciutats del país. La tercera és que la inestabilitat es prolongui almenys durant dues setmanes més.

–¿Tenen Khamenei i Ahmadinejad el control de tot l’aparell de seguretat o hi ha divisions internes?

–De moment, l’Exèrcit està amb ells i també les milícies, com elsbasijs, que tenen entre dos i tres milions de membres molt lleials a Khamenei. Mentre no es produeixin fissures internes serà difícil que canviï res.

–¿A qui recolza el clero de Qom?

–No està amb Ahmadinejad. Ahir mateix, en un diari del règim, va aparèixer un article en què es criticava la falta de suport dels religiosos de Qom al president. No hem d’oblidar que una setmana abans de les eleccions, 4 dels 12 aiatol·làs més importants de la ciutat sagrada van llançar una fàtua advertint que possibles maniobres il·legals com alterar el resultat de les eleccions sónharam(pecat). I és el que ha passat. Qom està incòmode amb Ahmadinejad i això preocupa moltíssim Khamenei.

–¿Recolzen les potències occidentals els reformistes com han suggerit falcons del règim?

–Crec que ni els Estats Units ni la Unió Europea hi volen intervenir, perquè això podria reforçar i donar arguments al règim. De portes endins, els encantaria que els reformistes triomfessin, excepte en el cas d’Israel, que prefereix Ahmadinejad.

–¿Per què?

–Perquè Ahmadinejad és una figura nefasta per a la imatge de l’Iran al món i, a la vegada, genera divisions internes que debiliten el règim i qüestionen Khamenei.

Notícies relacionades

Triomf d’un demòcrata de l’ala progressista en les primàries de Nova York

Israel centra les seves operacions a Gaza sense un alto el foc a la vista

–Aquestes condicions beneficien Israel en el cas que vulgui llançar un atac contra les instal·lacions nuclears iranianes.

–No estic d’acord que Israel vulgui llançar un atac unilateral. Però si un dia els EUA creguessin que l’única manera d’aturar el programa atòmic és amb un atac, no hi ha dubte que Ahmadinejad serviria més bé als seus interessos.