Els presoners de la Inquisició van pintar i van escriure les seves històries a les parets de la presó de Palerm

Agueda Azzolini era bella, alta i prima. Tenia 26 anys i s'havia fet monja. El 22 de juny de 1699, mentre dormia, uns individus la van despertar bruscament i la van ficar en una cel.la del fantàstic palau Steri de Palerm, transformat en presó per l'enginyer del Regne d'Espanya Diego Sánchez. La van acusar de combregar amb massa freqüència i de saludar frares i monges, amb els quals es reunia per resar i s'intercanviaven petons i abraçades. L'alcaid Pedro Ciccio va veure que era guapa i intentava magrejar-la. Ella no es deixava. Un dia Ciccio va entrar a la seva cel.la, que compartia amb bruixes i endimoniades, i l'home es va despullar. Maria, una companya de presó, el va estomacar de mala manera i el va denunciar. L'alcaid va ser allunyat i Agueda portada a la mort, perquè si Ciccio s'havia abaixat els pantalons segurament havia estat per culpa d'ella, van concloure els jutges.

Es tracta d'un resum de l'acta del procés de la Inquisició de Palerm contra Agueda Azzolini. Era l'any 1782, el mateix en què va tancar les portes el Sant Ofici sicilià instaurat per Tomás de Torquemada, plenipotenciari dels Reis Catòlics.

6.500

sentències

A la Sicília espanyola, la Inquisició actuava des del 1601 i en els seus 200 anys d'activitat va emetre 6.500 sentències i va obligar a pronunciar centenars d'actes de fe, uns verdaders espectacles populars amb els reus en processó per carrers i places.

La historiadora Maria Sofia Messana ha reconstruït diversos casos de presoners a través de les còpies que hi ha de Madrid. Tampoc s'han perdut les presons, que acaben de tornar el que els historiadors qualifiquen com a excepcional: les cel.les i els nombrosos grafits. Són missatges resignats, desesperats, piadosos, rabiosos i fins i tot irònics que els reus van pintar durant l'empresonament. Aquests documents inèdits es trobaven a sota de capes i capes de guix de les parets i han estat tornats a la llum gràcies a Domenico Policarpo i Nino Catalano. Laura Anello els ha posat veu, organitzant espectacles teatrals al recinte i balades amb els textos.

"Van ser condemnats al silenci, però ara les pedres parlaran per ells", ha dit Giuseppe Silvestre, exrector a la Universitat palermitana, que actualment ocupa els locals que van ser de la presó. S'obriran al públic aquesta primavera, una vegada restaurats. "La presó serà museu de si mateix, memòria de les víctimes de l'opressió de qualsevol època", ha explicat a aquest diari el rector Roberto Lagalla.

Al primer pis hi havia les presons reservades a les dones i als dos superiors les dels homes. Abans d'acabar a la foguera o a l'exili o amb la llengua tallada, o de rebre 100 fuetades, en aquestes cel.les van viure amuntegats milers de frares, monges, evasors fiscals, poetes, rebels, llibertaris, indomables, enemics polítics i potser algun heretge de veritat o de mentida. Com la recomanada Dulciora Agnello, dona d'un procurador de la Inquisició. Probablement avorrida de la seva vida burgesa, la senyora es dedicava a l'esoterisme, la màgia i l'astrologia, i creia que Jesucrist i Magdalena van tenir un idil.li. El tribunal la va despatxar amb dejunis i oracions.

Francesco Mandarino, un altre presoner, va ser segrestat als 16 anys pels pirates sarraïns i el van obligar a convertir-se a l'islam, però va aconseguir escapolir-se dels seus carcellers i pujar a una nau que des del nord de l'Àfrica viatjava cap a Venècia, on es va presentar davant de la Inquisició local i va relatar la seva història. El van deixar lliure sense càrrecs, però a l'arribar a Palerm i presentar-se una altra vegada als jutges eclesiàstics locals el van ficar a la presó, on va pintar una suggerent batalla de Lepant.

Condemnat a la foguera

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

Andrea Carusso, artesà de mitges de seda --una cosa ja per si mateixa sospitosa-- i curandero, va ser condemnat a la foguera. Joana Reyna, curandera de la localitat d'Alcamo i denunciada per les seves veïnes, es va salvar per haver endevinat les seves delatores.

A les parets de Steri hi ha dibuixos, poesies, imprecacions, dates i escrits en llatí, en sicilià i fins i tot en l'anglès dels mariners caçats pels inquisidors als vaixells que atracaven a la ciutat i condemnats per heretges. En conjunt constitueixen una obra d'art i sobretot una angoixada acusació. Com el Crist amb la creu, camí del Calvari, burxat pels seus botxins, pintat amb la roba típica dels mateixos inquisidors espanyols.