Obama, un revulsiu per als EUA

Quan el llavors president dels EUA, el republicà Richard Nixon, va decidir la no convertibilitat del dòlar en or, l'agost del 1971, Barack Obama tenia 10 anys. Era un nen mulat que vivia a Hawaii, on els seus avis feien la funció de pares. Obama havia tingut una infantesa marcada per l'abandonament del pare i l'experiència d'uns anys a Indonèsia, on la seva mare va viure durant el segon matrimoni. Ell era massa petit per saber que el seu país, immers en plena guerra del Vietnam i certa crisi econòmica, acabava de trencar els acords de Breton Woods, desvaloritzant el paper del dòlar que ja no tenia el, teòric, equivalent en or.

Washington, Districte de Colúmbia, era la capital del món des del final de la segona guerra mundial. Però la ciutat tenia l'encant de cert provincianisme. Les mesures de seguretat eren gairebé inexistents quan el Fons Monetari Internacional (FMI) es va reunir per pal.liar la crisi. Un dels pocs restaurants elitistes, Rive Gauche, a l'exclusiu barri de Georgetown, propietat d'un francès casat amb una catalana, era el lloc preferit de l'actiu secretari d'Estat, el nord-americà d'origen alemany Henry Kissinger.

A L'OEST

La zona oest de la ciutat era un gueto de la comunitat negra, gairebé un 70% de la població de Washington D.C., amb arrels des de la fundació de la capital. A principis d'aquella dècada del 1970, la joventut protestava contra la guerra del Vietnam i el movimenthippy, l'amor lliure i les drogues eren compartits als campus universitaris. Protestes de carrer de dia i festa i rock and roll a la nit.

Obama, sota la tutela dels avis materns blancs --que al principi es van oposar al matrimoni de la seva filla Ann Dirham amb l'estudiant kenyà negre Barack Hussein Obama--, rebia una bona formació en una escola privada a Hawaii. Van ser anys decisius per a la formació d'Obama, mentre Nixon queia pels seus estratagemes en l'escàndol del Watergate. Al Vietnam els helicòpters de laNavyevacuaven l'ambaixada a Saigon, i els Estats Units perdien per primera vegada una guerra. El vicepresident republicà Richard Ford substituïa Nixon i, en les eleccions que van tenir lloc el 1976, perdia davant el demòcrata Jimmy Carter.

Eren temps en què Barack Obama començava el seucollegea Los Angeles --la ciutat on havia caigut assassinat Robert Kennedy-- i començava a prendre consciència dels greus problemes de la classe negra a la qual pertanyia, tot i ser un mulat.

LUTHER KING I EL KU KLUX KLAN

Martin Luther King i el seu somni havien caigut feia anys sota les bales, el dia 4 d'abril de 1968, a Memphis, Tennessee, i el Ku Klux Klan continuava actiu, en particular als estats del sud. Un altre activista de la causa negra més radical, Malcom X, havia estat abatut en un tiroteig que va tenir lloc amb la policia i les seves panteres negres estaven en desbandada.

El 1980, la crisi econòmica i la humiliació amb què obrien els telediaris, sumant dia rere dia, pel segrest de 52 nord-americans a l'ambaixada a Teheran, sense oblidar la crisi econòmica amb uns tipus d'interès del 18%, van donar una clamorosa victòria al republicà Ronald Reagan. Obama havia començat els seus estudis a la Universitat de Colúmbia i participava en projectes socials en el depauperat gueto negre de Harlem, a Nova York, una ciutat sotmesa a una greu crisi en les seves finances.

Les retallades socials de les polítiques de Reagan van portar per primera vegada Obama davant les reixes de la Casa Blanca. Va ser el 1984, en el curs d'una manifestació contra la retallada pressupostària per a educació on potser vam coincidir, entre la protesta i la informació. Eren temps en què Washington s'havia sofisticat amb l'arribada al poder dels milionaris republicans. L'alcalde negre Marion Barry era acusat de corrupteles, i això no va impedir-ne la reelecció.

EL FRACÀS DE JACKSON

Va ser durant la campanya presidencial del 1984 quan va saltar a l'escena la figura del reverend Jesse Jackson --el líder negre a qui vaig veure plorar en la celebració del triomf d'Obama, a Grant Park de Chicago-- que va fer el pas de presentar-se, sense èxit, a la carrera presidencial, en què Ronald Reagan va reprendre triomfalment el seu segon mandat. Recordo un viatge a Chicago en aquella campanya, on al barri de Cicero, cèlebre per haver estat la seu operativa del gàngster Al Capone, un resident em va comentar, sense ambigüitats: "No volem que les nostres cases perdin valor amb l'arribada dels negres", molts d'ells professionals liberals com ara Obama, que volien millorar i viure en un bon barri.

Van ser els anys en què es va traslladar a Chicago, iniciant la seva tasca de treball social al barri negre de South Side, un dels més pobres d'una urbs de vuit milions de persones, coneguda com la ciutat del vent i icona de l'arquitectura mundial pels seus gratacels.

Mentre George Bush, pare, guanyava l'elecció del 1988 i continuava lareaganomics(les polítiques econòmiques ultraliberals de Reagan), Obama s'inscrivia en l'elitista Universitat de Harvard, on es va graduar amb unmagna cum laudei va ser el primer president negre de la prestigiosa publicacióHarvard Law Review. Va rebutjar ofertes de treball en alguns dels millors bufets i va tornar a Chicago, on va conèixer la seva futura esposa, Michelle.

La victòria del demòcrata Bill Clinton la va viure com un activista social als barris negres de Chicago, amb influència del seu mentor religiós, el reverend Jeremiah Wrigth, que els va casar i va batejar les seves dues filles.

IMATGE DE LÍDER Quan van tenir lloc els fets de l'11-S, ja era senador a l'estat d'Illinois i membres de l'antic gabinet de Clinton veien en ell un líder per al futur. Va fracassar en la campanya a congressista, però va guanyar la de senador el 2004, després del discurs en la convenció demòcrata, a Chicago, on va ser el protagonista en la sessió inaugural.

La seva personalitat de lluitador infatigable, orador que enlluerna i mostra sang freda en moments difícils --sense oblidar tot un equip d'incondicionals, inclosos milionaris com Warren Buffet, George Soros i el clan Kennedy, convençuts que els EUA necessiten un revulsiu --l'han convertit en el 44è president electe dels Estats Units.

Com a repte principal té davant seu el declivi i els problemes de la classes mitjana i baixa nord-americanes, que van patir els efectes de lareaganomicsque vaig veure néixer el 1980 i en l'enterrament del qual vaig participar en la festa del Grant Park, a Chicago, sota l'eufòria popular i les llàgrimes de Jesse Jackson i de molts altres.

Notícies relacionades

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

El nou papa haurà d’afrontar el repte de la Xina després del pacte secret de Francesc

Perquè Obama encarna l'esperança que el canvi és possible.

Ramon Vilaró és escriptor i periodista. Autor del llibre 'Gringolandia. Un retrato de EEUU y su relación con España' (MR Ediciones, 2005)