Daurar-se o daurar-se, aquesta és la qüestió

La primavera desperta els sentits i, a Buenos Aires, s'adverteixen ràpidament els seus efectes. Els cossos volen mostrar els canvis estacionals. No només s'invita a consumir salut o forjar una musculatura que reclama visibilitat. Hi ha una cosa encara més important: s'ha de prendre el sol. El lloc és el menys important. Pot ser un parc, o davant d'aquell riu macilent anomenat de la Plata. I si no hi ha verd a la vora, com a mínim que no hi falti una gandula o una cadira en un balcó o al terrat. El sol també crida els oficinistes a l'hora del dinar a l'aire lliure o mentre s'espera el bus. És com un mandat.

S'ha d'aconseguir el bronzejat d'una estàtua. ¿Com no s'ha de voler abandonar la rància pal.lidesa a què obliga l'embolcall de la roba hivernal? ¿Qui es vol exposar a un ridícul tint lletós? El blanc repel.leix. To tan or not to tan, this is the question. Sí, tot sembla que es jugui entre aquests extrems: daurar-se o no daurar-se.

A les vitrines de les farmàcies es despleguen les varietats de protectors solars que inviten a millorar la pigmentació de la pell sense sobresalts. "Ai, necessito una mica de vitamina D", diu una noia a la plaça de San Martín, abans d'asseure's en posició de lotus, amb la vista posada al cel, i expandir l'ungüent. L'aire pol.luït no la molesta. El soroll tampoc. Obre els ulls i li diu a la seva amiga que l'exposició al sol fomenta la producció de calci i fosfats. "¡Enforteixes els ossos i les dents!". Però la seva amiga li diu que prefereix cuidar-se, i per això, després de la feina, s'estira en una llitera solar. Així aconsegueix un color semblant i evita els raigs ultraviolats.

"Vaig escollir Miami Sun Solarium perquè som l'empresa líder a l'Argentina en el servei de bronzejat i ens avala una trajectòria de 18 anys en aquest servei", promet una de les tantes publicitats que es despleguen per la ciutat. Miami pot ser una quimera turística. El color, almenys, un consol.

La llitera solar és, per a alguns, una drecera. I per a d'altres, un vici amb conseqüències. Les cremades que va patir dies enrere una modelet a causa de l'excés de daurat artificial va sumir la faràndula en un estat d'abatiment. A partir del que li va passar a Karina Jelinek, una polposa concursant del Mira quién baila argentí, molts es van assabentar aquí que existeix la tanorèxia, un equivalent al trastorn que provoca la pèrdua de la gana (anorèxia) i que involucra els que compulsivament recorren a aquestes maneres de bronzejat elèctric (i que proliferen en quantitats).

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

"Hi ha una addicció, encara que costa veure-ho d'aquesta manera. Hi ha pacients als quals se'ls diu que no prenguin el sol i no ho poden deixar. La llitera solar deu tenir alguna substància que genera necessitat, com el cigarret o l'alcohol. La gent no té gaire idea que genera cremades, envelliment i càncer", va apuntar al diari Crítica Margarita Larralde, cap de Dermatologia de l'Hospital Alemany.

És molt probable que aquesta advertència sigui passada per alt per la majoria. Si hi ha una regla no escrita d'aquesta ciutat, és la creença que existeixen les excepcions. I, a més a més, l'important, amb sol o amb tecnologia, és mostrar-se cremat.