La guerra dels 10 anys

Els molls de l'estany de La Villette, entre els canals de Saint- Martin i de L'Ourcq, són molt freqüentats. Els parisencs aprofiten el matí assolellat per passejar o per seure a les terrasses dels restaurants, mentre contemplen les peniches (xalanes) amarrades. D'altres simplement prenen el sol i fins i tot una professora imparteix classe als seus alumnes asseguts al terra. Submergit en aquest ambient plàcid, ningú diria que aquest districte 19, al nord-est de París, és el més conflictiu de la capital i pateix des de fa setmanes una onada de violència que ha obligat l'alcaldia a demanar reforços policials.

A només uns centenars de metres del canal, s'alça la cité d'Orgues de Flandre o de Riquet i, una mica més al nord, hi ha la cité de Curial- Cambrai, dos barris formats per edificis alts, autèntics ruscos humans que alberguen 35.000 persones i recorden els que poblen les banlieues més deteriorades. Els joves que habiten a les torres mantenen des de fa més de 10 anys una rivalitat que de tant en tant es tradueix en episodis de violència.

Joves amb etiqueta

El brot actual va començar a principi de mes amb una baralla a Curial-Cambrai davant d'un bar molt freqüentat per joves de la zona, que es van enfrontar a d'altres del barri rival que passaven per allà. Potser hi va haver nombrosos ferits, però ningú no va denunciar res. Es diu que els joves de Cambrai van perdre la batalla. Per això, molts van interpretar com una venjança la mort a trets de Djamel, de 23 anys, habitant de Riquet, la nit del 7 al 8 de setembre. I la represàlia va arribar, segons els mateixos mitjans, dos dies després quan Moussa, de 22 anys, que viu a Curial-Cambrai, va rebre un tret a la cama. El dia 15, dos joves més, de 16 i 18 anys, van ser apunyalats al carrer de Crimée.

El carrer de Crimée és precisament la frontera que separa els dos barris conflictius. Aquí els joves neixen i creixen amb l'etiqueta Cambrai o Riquet. La rivalitat és ancestral, però ningú és capaç d'aclarir-ne els orígens. Sembla que va ser un incident banal. Entre les possibilitats se citen un torneig de futbol que va degenerar o el robatori d'una caçadora. "Sempre és un incident fútil el que encén la metxa. Aquí passa com a les velles famílies bretones, ens fem la guerra des de fa generacions i ningú sap per què", diu Adji Ahoudian, adjunt de l'alcalde del districte encarregat de la joventut.

Les bandes de joves es barallen per defensar el seu territori i els negocis que controlen. S'assegura que cada grup actua al seu barri, sense penetrar al de l'altre, però, com passa a les banlieues, aquestes activitats --robatoris, tràfic de drogues-- causen tensions que poden acabar en venjances. Djamel, al cotxe del qual la policia hi va trobar 20 barres d'haixix, va rebre set trets des d'una moto amb una pistola de 9 mil.límetres, un mètode que recorda el de les màfies de la droga.

Pobres i aturats

Notícies relacionades

Semàntica d’un genocidi

Trzaskowski s’imposa a l’ultranacionalisme per la mínima a Polònia

Davant de "la inseguretat quotidiana en què viuen els habitants de diversos barris del districte 19", l'alcalde de París, el socialista Bertrand Delanoë, va demanar per carta a la ministra de l'Interior, Michèle Alliot-Marie, "reforçar de manera significativa els efectius policials", que sumen entre 200 i 250 agents després d'enviar-n'hi uns 60 de suplementaris. L'alcalde del districte, Roger Madec, socialista, es va reunir el dia 16 amb uns 250 veïns acompanyat pel comissari de la zona. "Ningú surt de casa. Estem terroritzats. La situació no ha sigut mai tan greu. No s'entén, sobretot en ple ramadà, que habitualment és l'única cosa que respecten", va explicar una dona indignada al diari Le Parisien. Des del 2001, no hi havia hagut cap mort per bala.

La violència entre bandes es produeix sobre un fons de conflictes entre comunitats religioses i ètniques. El districte 19 (187.000 habitants) reuneix immigrants magribins i africans, i també és el barri amb la comunitat jueva més gran de París, que compta amb 29 sinagogues, nou escoles confessionals i un gran nombre de botigues i magatzems kosher. És el districte amb més joves (un 33% dels habitants de la zona nord tenen menys de 25 anys) i amb una proporció important de famílies desestructurades i nombroses (27%). Així mateix, la taxa d'atur s'eleva al 17,7% (la mitjana de París és del 8,5%) i el nombre de famílies pobres puja fins al 22,7%.