La pau de l'ultra Alemanno

Per primera vegada des de la segona guerra mundial, la dreta ha aconseguit l'alcaldia de Roma i es proposa enviar immediatament un senyal públic del canvi d'inquilí en el que va ser el temple de Júpiter, el melic de l'Imperi i la seu de l'ajuntament de la capital italiana. Als seus peus encara es conserva l'ombelicus mundi, una espècie de quilòmetre zero, d'on sortien totes les carreteres de l'orberomà.

La sort sembla haver recaigut sobre l'Ara Pacis d'August, situat al centre barroc de Roma. L'arquitecte nord-americà Richard Meier va renovar la gran estructura que recobreix l'altar imperial, i l'obra va ser inaugurada el 2006. Va costar 14 milions d'euros. L'altar va ser construït entre l'any 13 i el 9 abans de l'era actual, per celebrar la pau en què finalment vivia Roma, després de les conquistes d'Hispània i Gàl.lia.

ELS NOUS FEIXISTES

La pau augusta només va durar 60 anys, però el seu símbol renovat pot durar encara menys si la dreta segueix endavant amb la idea d'esborrar els símbols de les passades administracions progressistes. "A la tardor, Roma serà diferent, canviarà des dels fonaments", ha promès el nou alcalde, Gianni Alemanno, d'Aliança Nacional (AN), vencedor de les municipals amb l'aportació de 55.000 vots dels electors de La Destra, que s'autodefineixen com "els feixistes del III Mil.lenni".

"Desmuntarem l'obra de Meier i la portarem a la perifèria", va anunciar. Després va matisar: "Ho decidiran els romans en un referèndum". Segons Alemanno, l'obra "ha sigut encaixada en el barroc i allà són necessàries intervencions adequades a l'estil".

Els arquitectes, principalment si són famosos, no solen ser generosos entre ells, i per això l'estructura de Meier no va ser ben acceptada per tothom. Maximiliano Fuksas va considerar que canviava "els equilibris de la plaça" d'August, on hi ha la tomba, buida, de l'emperador. Paolo Portoghesi va dir que "hauria sigut millor no construir-la". No obstant, tots consideren que "quan una cosa existeix i la gent va a visitar-la és absurd demolir-ho".

SORPRESA DE L'ARQUITECTE

Meier s'ha declarat "sorprès" i ha dit que li sembla "curiós que si a algú no li agrada una cosa la canviï de lloc". Renato Nicolini, conseller municipal de Cultura quan els comunistes del vell PCI van desbancar la Democràcia Cristiana de l'ajuntament (1976), ha advertit a Alemanno que "la gent de la perifèria que l'ha votat ha sigut gratuïtament ofesa per les seves declaracions, ja que en la idea de traslladar Meier hi subjau la lletja evidència de les perifèries com a abocador autoritzat del centre de la ciutat". "Si una cosa és lletja per al centre també ho hauria de ser per a la perifèria", ha rematat.

La pau d'Alemanno influirà també sobre els més de sis milions d'euros que el departament de Benestar Social de l'Ajuntament destinava anualment perquè Roma fos una ciutat menys dura per als desafortunats: l'escolarització de més de 2.000 nens gitanos dels 28 campaments que el nou alcalde vol tancar; el centre contra la mendicitat per a nens; les 10 unitats operatives de

carrer per a alcohòlics i toxicòmans, i les unitats Ciutat Visible contra el tràfic de dones.

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

En els seus primers dies com a alcalde, Alemanno ha demanat la dimissió dels 80 directius de les empreses municipals i ha acomiadat 31 directius externs. Ha anunciat que els voluntaris de Protecció Civil formaran una espècie de rondes de vigilància del territori, que la festa anual del cinema internacional, que competeix amb la Mostra de Venècia, serà només de cine italià i que la Nit Blanca se celebrarà en temporada baixa, que a Roma no existeix.

Durant la primera roda de premsa, amb públic, Alemanno va explicar que havia sortit al balcó del seu despatx al Capitoli que queda sobre els Fòrums Imperials. "Des d'allà es té la sensació de ser al centre del món", va afirmar.