A la caça del rovelló de Sibèria

El mes de setembre, quan arriben les pluges, cada cap de setmana pels voltants de Moscou es veuen caravanes de cotxes aparcats als marges de les carreteres. Hi podem trobar vehicles de tota mena. Des dels Ladas més obsolets, amb una parella de pensionistes a bord, fins a moderns i costosos Hummers ocupats per famílies completes de nou-rics. Aquesta desfilada és un clar senyal que ha començat la gran temporada de bolets. Com més cotxes hi ha, millor any de bolets tenim.

Collir bolets comestibles és un dels costums russos més arrelats en la història. Des de l'època dels tsars, a la cort russa els bolets blancs i el rovelló de Sibèria es valoraven com a menges tan imprescindibles com el caviar d'esturió. La "caça pacífica" (com els russos descriuen la recollida de bolets) ha estat tradicionalment la debilitat de molts escriptors clàssics, inclosos Anton Txékhov i Lev Tolstoi. A més, a la Rússia rural els bolets sempre han significat una important font d'alimentació exquisida i gratuïta.

Actualment, els russos recullen 500.000 tones a l'any per a consum domèstic. La temporada comença a l'agost i culmina al setembre quan en els dies festius a la matinada tothom es dirigeix al bosc més pròxim. A diferència d'Espanya, la tradició russa no aconsella menjar bolets frescos. Els assequen, congelen o bé processen per consumir-los com a conserves durant diversos mesos. Una sopa de bolets secs i blancs marinats és el plat tradicional per a les festes d'hivern. També són molt populars les empanades amb bolets.

Aquest any ha estat fatal per als aficionats a la recol.lecció de bolets. La calor, la sequera i nombrosos incendis han devastat fins i tot els boscos vedats. Com a resultat, els russos, que són bastant capritxosos a l'hora de recollir bolets, es conformen amb qualsevol espècie comestible. Qui no té tall rosega els ossos. Trobar rejos, trufes o gírgoles, és un gran èxit. Però els que s'emporten els blancs provoquen l'enveja dels altres.

Notícies relacionades

Trump desplega la Guàrdia Nacional a Los Angeles

Tirotejat en un míting un precandidat a la presidència de Colòmbia

Les converses telefòniques a la nit recorden butlletins de guerra: "¡Tenim cinquanta bolets blancs i cent vint rejos!" "¡Vaja, n'hem trobat cent i dos-cents!" Preguntar a quin indret els has trobat es considera de mala educació. Cada aficionat té els seus propis llocs secrets i hi ha la superstició que si reveles la ubicació d'a- quests llocs als altres ja no hi haurà collita en el futur.

A més de la sequera, els amants dels bolets russos tenen des de fa poc un altre enemic que els complica la vida. Cada any més empreses internacionals envien els seus emissaris a Rússia perquè comprin bolets directament als camperols. La majoria dels barats bolets russos estan destinats al mercat europeu, on els preus són diverses vegades més alts. La raó principal d'aquesta diferència radica en el fet que la llei russa no limita la recol.lecció de bolets i baies per ciutadans individuals als territoris que no són part de parcs nacionals. La creixent demanda anima els interessats a devastar els boscos, que en temporada alta s'omplen de recol.lectors contractats per les empreses acaparadores de bolets.