Mandela, el nou veí de Churchill

¿Qui mereix una estàtua? L'assumpte és, en molts casos, discutible i polèmic. Hi ha pocs dictadors sense estàtua i molts oportunistes que en tenen una. No tothom qui munta en un cavall de bronze és necessàriament un prohom, ni qui ha estat immortalitzat en pedra hauria necessàriament de ser recordat. En el cas de Nelson Mandela, no obstant, l'acord és unànime.

L'antic president sud-africà tindrà una estàtua a Londres, que tots consideren ben merescuda i ha estat finançada per subscripció popular. Però el seu emplaçament va provocar una llarga disputa. La imatge

en bronze del lluitador contra

l'apartheids'inaugura avui just davant del Parlament, l'abadia de Westminster i la futura seu del Tribunal Suprem. El lloc, Parliament Square, simbolitza el cor polític del Regne Unit. Mandela compartirà el jardí de la plaça amb altres il.lustres mandataris que ja són història, com l'expresident nord-americà Abraham Lincoln, o l'exprimer ministre britànic Winston Churchill.

L'escultura del polític conservador ha estat en diverses ocasions objecte de les ires d'enervats manifestants, que l'han empastifat de fang i pintura. Amb una mà a la butxaca de l'abric i l'altra recolzada en un bastó, Churchill sembla que estigui llançant des del pedestal una mirada desafiadora als seus conciutadans. Mandela, en canvi, guarnit amb una de les seves ja famoses camises, aixeca els dos braços, ben bé com si volgués donar la benvinguda a tothom.

L'autor de l'obra, Ian Walters, no podrà assistir a la inauguració. L'escultor britànic va morir de càncer fa un any, quan havia acabat el model d'argila, però no va veure acabada l'obra banyada de bronze. Walters va viatjar el 2001 a Sud-àfrica per fer un retrat a Mandela, de qui ja va esculpir un bust el 1982. L'admiració va ser mútua i la conversa entre tots dos va durar nou hores.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Al principi, l'alcalde de Londres, Ken Livingstone, va voler col.locar l'estàtua a Trafalgar Square, un altre lloc emblemàtic de la capital. El gran lluitador per la igualtat racial, hi hauria tingut de veí l'almirall Nelson, però no va poder ser. La regidoria de Westminster, que controla aquesta part de la ciutat, li va negar a l'alcalde el permís necessari per erigir l'escultura al costat de l'entrada principal d'aquell fabulós museu que és la National Gallery.

La posició era, segons els regidors, massa prominent per a algú que ha passat 40 anys combatent l'apart- heidi 27 a la presó a causa d'aquesta lluita. A més, van dir, en un lloc tan concorregut, l'estàtua podia ser un obstacle en la celebració de grans esdeveniments. El suggeriment va ser que posessin Mandela fora de la plaça principal, al costat de la Casa de Sud-àfrica, en un racó contigu. Livingstone no va cedir i després que els contribuents paguessin una factura en despeses legals de 150.000 euros, Mandela ha acabat sentint les campanades del Big Ben, a pocs passos de Downing Street. Malgrat el seu delicat estat de salut, el vell lluitador africà va arribar ahir a Londres amb la intenció d'assistir a l'homenatge.