Per nassos, a l'Iran

Les iranianes que vulneren el codi islàmic del vestir s'arrisquen que la policia les detingui per ser interrogades per psicòlegs, però la visió habitual de cares embenades després de la cirurgia estètica no immuta cap autoritat oficial.

Per a un visitant a Teheran, el nombre de dones joves --així com alguns homes-- que llueixen gases postoperatòries resulta sorprenent. "La cirurgia del nas és molt popular", afirma el cirurgià plàstic Nabiola Xariati, mentre un nodrit grup de dones amb vel omplen la seva sala d'espera, ansioses de sotmetre's al bisturí. "Fa que la gent se senti bé amb la vida i amb ella mateixa".

El negoci està en l'apogeu per a centenars de metges especialitzats, donat que la cirurgia del nas i la resta de la cirurgia facial realça les úniques faccions que la dona iraniana no està obligada a amagar.

Més comunament associada amb els rics i famosos a Hollywood, la cirurgia estètica està molt sol.licitada entre les iranianes modernes i acomodades decidides a corregir allò que consideren errors del seu aspecte.

Dos o tres al dia

Assegut a la consulta de la seva clínica privada, en una zona pròspera de Teheran, Xariati diu que fa dues o tres operacions de nas al dia, en total unes 3.000 en els 16 anys que fa que opera.

"Cada dia les xifres pugen", assenyala. "Comparades amb els EUA i Europa, són molt més altes a l'Iran". Això sembla una contradicció en un país on, des de la Revolució Islàmica del 1979, la xaria ha desincentivat les dones a buscar l'atracció del sexe oposat.

A més d'haver de cobrir-se els cabells i el cos amb el mocador islàmic i vestits amplis, les dones que es maquillen estan mal vistes i les que transgredeixen les estrictes normes del vestir poden ser multades, assotades o empresonades. Però un important clergue iranià, l'aiatol.là Mahdi Hadavi, va dir que l'islam permet la cirurgia facial sempre que no causi dany a la persona: "Està permès. Ser maca no està prohibit per l'islam", va afirmar.

Xariati assegura que les autoritats no han posat cap objecció a la seva feina i ell creu que el codi de vestir islàmic, de fet, ajuda a explicar per què la cirurgia del nas s'ha tornat tan popular al país. "A causa del hijab que les dones han de portar, la cara s'ha convertit en la part més prominent del seu cos", assenyala.

La reducció del nas és la petició més comuna. "Els nassos iranians són, en proporció, una mica més grans que els europeus i els asiàtics", comenta el cirurgià.

Una de les seves pacients, Arezoo Abbasi, es queixa del seu gran nas mentre es prepara per sotmetre's a l'operació, d'una hora de durada, embolicada en una bata blava típica d'hospital. "La bellesa de la dona iraniana només es pot veure a la seva cara", afirma, abans que l'anestèsia la deixi adormida.

La periodista irano-nord-americana Azadeh Moaveni descriu en el seu llibre El 'gihad' del pintallavis com la demanda de la cirurgia facial es va disparar després de la revolució, quan a les dones se'ls va prohibir revelar les formes del seu cos. "Era invertir a sentir-se moderna, enmig del clima propi del segle VII que els mul.làs intentaven crear", hi escriu. "Va alleujar moltes necessitats alhora: tenir més bon aspecte, presumir que t'ho podies permetre, aparèixer occidentalitzada", diu Moaveni.

Xariati assegura que cobra entre 15 milions i 20 milions de rials (entre 1.200 i 1.650 euros) per cada operació, cosa que resulta barat comparat amb els preus occidentals, però que suposa una suma considerable a l'Iran.

"Vull una filla maca"

Haniyeh Asli, una noia de 20 anys que espera per a un control al cap de pocs dies d'haver-se operat, afirma que la seva mare la va animar a fer-ho i que totes dues estan molt contentes amb el resultat.

"Vull que la meva filla sigui maca", afirma la seva mare, Manijeh E'tesami. "El seu nas era una mica arromangat i li dificultava la respiració". La mare explica que també s'operaria ella si fos més jove i afegeix que els iranians tendeixen a tenir nassos grans. "Sembla que és una cosa genètica".

Xariati afirma que la majoria de pacients són dones d'entre 20 i 30 anys, però que cada vegada van més homes a la seva consulta, encara que ells no pateixen les mateixes restriccions en el vestir.

Notícies relacionades

Els microxips i les terres rares centren les friccions dels EUA i la Xina

Un divorci destructiu per a tots dos

Mohammad Nasiri, un noi de 20 anys de cabells negres, assegura que va optar per la cirurgia perquè tenia el nas una mica tort. "Quan arribes a certa edat ets més conscient del teu aspecte", diu. "Tinc una cara molt fina i el nas quedava molt sortit. Ara està més equilibrat", afegeix.

Altres critiquen la moda. "Crec que sóc l'únic que no és aquí per operar-se", afirma Hadi Salimi, de 27 anys, que té un nadó amb problemes a l'orella. "Sento pena per aquestes dones. El que compta és la bellesa interna".