La vida clandestina de les guineus urbanites

Una nit qualsevol, te'n trobes una al carrer. S'acostuma a quedar plantada, mirant-te de cara, mesurant el risc, abans de desaparèixer. La primera vegada dubtes del que has vist. Després les trobades fugaces es repeteixen, sempre per sorpresa. Llavors saps que tens un veí de bonica cua llarga, ulls brillants i orelles punxegudes, amb el qual no comptaves. A Londres hi viuen unes 10.000 guineus, segons els càlculs de les autoritats en la matèria, i la majoria dels qui han passat una temporada a la capital britànica se n'han trobat alguna.

Salvatges i rurals, aquesta astuta colònia de refugiats s'ha adaptat amb una facilitat sorprenent a la vida urbana. En carrerons i jardins han trobat un amagatall per a les cries, i en les galledes d'escombraries, menjar en abundància. Arribades per primera vegada a la capital després de la segona guerra mundial, per a elles no hi ha barri massa cèntric, ni edifici invulnerable.

Les guineus londinenques es passegen per la porta del primer ministre a Downing Street i fins i tot s'han arribat a colar al Parlament de Westminster, on una va ser descoberta mentre estava dormint en un arxivador. Una altra rabosa, sense cap mena de respecte pels béns de la Corona, es va introduir als parterres del palau de Buckingham i va liquidar un preat flamenc rosa, propietat de Sa Majestat. És probable que Isabel II, tan aficionada a la caça, hagués fet pagar molt cara la malifeta al malfactor si hagués tingut l'escopeta a mà.

Problema per a uns, delectació per a uns altres. Encara que segons l'enquesta realitzada per la Societat de Mamífers el 80% dels londinencs diuen que disfruten amb la presència de les guineus, altres n'estan farts. Aquesta perillosa i molesta plaga, segons assenyalen els detractors, escampa les escombraries, fa forats als jardins i atemoreix els animals domèstics. La llegenda negra, recolzada pel testimoni d'algun veterinari, atribueix a aquests perversos animals atacs, en ocasions mortals, a gossos, gats i altres indefenses mascotes domèstiques, com conills i hàmsters.

Hi ha històries de guineus descobertes en les habitacions familiars, rondant a prop dels nens petits. Els més pessimistes adverteixen que qualsevol dia els pares d'algun nadó tindran un ensurt mortal. La pituïtària de certs residents també es rebel.la davant l'estela d'olor fètida que van deixant els invasors marcant el seu territori.

Notícies relacionades

Trump desplega la Guàrdia Nacional a Los Angeles

Tirotejat en un míting un precandidat a la presidència de Colòmbia

Malgrat les queixes expressades pels veïns, les autoritats locals no tenen l'obligació de controlar el nombre de guineus, que està en constant augment. Cadascú s'espavila tan bé com pot, instal.lant ultrasons, utilitzant repel.lents o fortificant les tanques del pati. Altres van encara més lluny i contracten tiradors professionals que s'encarreguen de liquidar l'enemic.

Ser tocat per un tret precís és només un dels perills que amenacen les guineus de la capital. Moltes acaben aixafades sota les rodes d'algun vehicle que no han pogut esquivar. Nomes 15 mesos és la mitjana de vida a què poden arribar les guineus de Londres. Una existència clandestina i breu.