Crònica des de Kyoto // Jordi Juste

Teranyina de cables a la ciutat mil.lenària

2
Es llegeix en minuts
Jordi Juste

El nou primer ministre japonès, Shinzo Abe, va arribar al càrrec fa tres setmanes amb un programa titulatCap a un país bonic,és a dir, que valora "la cultura, la tradició, la història i la naturalesa". És un objectiu encomiable i una tasca àrdua per a un estat que ha subordinat massa la seva bellesa al creixement eco- nòmic.

Una mesura desitjable seria accelerar els plans de l'Administració per enterrar els omnipresents cables, una de les visions que més sorprèn els estrangers quan arriben al Japó. No importa si entren per Tòquio, Osaka o Nagoya. Quan surten de l'aeroport comencen a veure cables i més cables, sostinguts per aparatosos pals de formigó. Molts senten una primera decepció davant aquesta electrificant visió, però pensen que potser és només la cara lletja del Japó modern i mantenen l'esperança d'arribar a Kyoto i trobar una bella ciutat, lliure de les servituds del progrés.

Quan avancen pel caos urbanístic de la megalòpolis de 610 quilòmetres quadrats, que habiten uns 60 milions de persones entre les regions de Kanto i Kansai, somien arribar a la mil.lenària Kyoto (Kyo), l'antiga capital, la ciutat dels mil temples budistes i santuaris sintoistes.

Totes aquestes meravelles existeixen, però s'han de buscar darrere d'edificis moderns i anodins, i les omnipresents línies elèctriques que travessen per tot arreu. En no poques vies urbanes la quantitat de cables és tan gran que un té la sensació de trobar-se sota d'una teranyina d'alt voltatge, que en qualsevol moment el pot atrapar. Moltíssimes vegades, les torres de formigó s'han instal.lat davant de l'entrada d'un edifici antiquíssim o d'un santuari sintoista.

Als habitants de Kyoto, orgullosos de la seva història i gelosos de la seva bellesa, no els sembla importar gaire. "Shikataganai"(què hi farem), diuen resignats, com a bons japonesos. El cert és que molts confessen que ja no veuen ni cables ni pals i algun arriba a dir que si no hi fossin li faria la sensació d'estar al camp, lluny d'aquest progrés tecnològic que avui els identifica com a poble.

Kyoto atresora progrés i tradició. Té edificis preciosos i escenaris naturals que deixen sense alè. Cirerers en flor a la primavera i aurons envermellits a la tardor. Kyoto és també seu de prestigioses universitats, d'empreses de tecnologia punta com ara Kyocera, Omron o Shimadzu, de gegants financers com Aiful i de factories com la de Mitsubishi Motors.

Notícies relacionades

El turisme és important per a l'economia de la ciutat, però és majoritàriament nacional i els japonesos semblen haver desenvolupat una prodigiosa habilitat per especialitzar la mirada en les coses belles i desdenyar allò que és groller. A més a més, diuen que tenir els cables a l'aire és més barat i facilita la seva reparació en cas de terratrèmols o de tifons.

Per ara, fins a veure en què queden les bones intencions de Shinzo Abe, caldrà aconsellar als viatgers que arriben de fora que, si volen tenir fotos de Kyoto sense cables ni pals de formigó, s'instal.lin un bon programa per poder retocar-les a l'ordinador.

Temes:

Japó Kyoto