Puja a l’Hospitalet i baixa a Santa Coloma: així és la criminalitat metropolitana de principis del 2023

L’últim balanç de criminalitat publicat pel Ministeri d’Interior reflecteix resultats dispars al llarg de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’Hospitalet de Llobregat (+18,8%) i el Prat (16,5%) són algunes de les grans ciutats amb més increments en fets delictius convencionals durant el primer trimestre del 2023 respecte al mateix període de l’any passat. Aquí s’inclouen delictes com robatoris, furts i violacions i se n’exclou la cibercriminalitat.

Encara hi ha altres urbs metropolitanes que presenten una pujada més forta, com Sant Feliu de Llobregat (+23,5%) i Sant Andreu de la Barca (+23%), molt per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (+13,1%), però, degut en gran manera a la mida de població d’aquests municipis, en termes absoluts la variació de delictes és mínima: Sant Feliu passa de 310 denúncies a 383, i Sant Andreu, de 100 a 123. 

També Barcelona (+22,8%) mostra un percentatge superior a l’Hospitalet i el Prat, tot i que, en el cas de la capital, l’última Junta de Seguretat Local celebrada la setmana passada va exposar que els delictes a la ciutat havien crescut també durant el primer semestre del 2023 respecte al del 2022, tot i que a l’ampliar el ventall temporal la pujada es quedava en un 13,7%.

«No són bones dades»

L’últim informe de victimització de l’Institut Metròpoli –abans conegut com a IERMB– ja reflectia com al llarg dels últims anys els «punts calents» de la inseguretat s’han expandit del centre de Barcelona cap a la perifèria de la ciutat i altres urbs pròximes. «No es dona en grans quantitats, però comencem a veure que passen coses més enllà de la ciutat de Barcelona», explicava al març a aquest diari la investigadora Cristina Sobrino.

L’estudi reflectia que les «zones calentes» metropolitanes coincidien també amb ubicacions pròximes a centres comercials, zones d’oci i estacions de transport públic amb alta afluència de passatgers. Així, tant a l’Hospitalet com al Prat, l’augment de criminalitat respon en gran manera a l’augment de furts, que tot i que no és l’únic camp que creix, és el més destacable en valors absoluts.

Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet reconeixen que «no són bones dades», però defensen que van en la mateixa línia de molts altres municipis de l’àrea de Barcelona. «És precisament per això que l’alcaldessa fa molt temps que insisteix a qui té la competència en matèria de seguretat de la necessitat de revisar a l’alça el nombre d’efectius dels Mossos d’Esquadra a la ciutat i dotar-los d’estabilitat i més mitjans», assevera el consistori hospitalenc.

No és una reclamació nova. De fet, el xoc entre ajuntaments i la Generalitat per la falta d’efectius policials ha sigut una constant durant els últims mesos, un enfrontament que es va incrementar a mesura que s’acostaven les eleccions municipals del 28 de maig.

Des de l’Ajuntament hospitalenc defensen que «com a conseqüència de la pressió exercida des del consistori», s’han articulat «algunes respostes» com els dispositius TETRA i el pla UNTOS, que «tenen un impacte positiu en la reducció d’alguns dels tipus delictius». Així, incideixen també en les limitacions de les polítiques de seguretat i en la importància de complementar-les amb polítiques socials i d’integració.

Badalona i Santa Coloma, l’altra cara de la moneda

Tot i que la criminalitat en el primer trimestre del 2023 va créixer en bona part de la província de Barcelona, també es troba el fenomen contrari. Badalona, per exemple, amb una població similar a la de l’Hospitalet, va experimentar una caiguda de l’1,8% respecte al 2022.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

També va baixar la delinqüència convencional a Santa Coloma de Gramenet (-2,7%), ciutat de gairebé 120.000 habitants. «Crec que aquestes noves dades confirmen la tendència a la baixa en la comissió de delictes a conseqüència de l’aplicació de les polítiques i actuacions en qüestió de seguretat pública que fem des de la policia local, amb unitats com la USIR, i en col·laboració amb la resta de forces de seguretat», diu per la seva banda l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón.

Ni Badalona ni Santa Coloma són, però, les ciutats amb més baixades de criminalitat. El Masnou (-25,9%), Ripollet (-25,5%) i Viladecans (-11,8%) són les urbs amb més caigudes, tot i que, igual que passa amb les ciutats on més va pujar la criminalitat, es tracta de municipis amb molta menys població i «zones calentes». Així doncs, en termes absoluts, amb prou feines hi ha diferència en el nombre de delictes entre un any i l’altre.