Els punts calents de la inseguretat s’expandeixen del centre de Barcelona a la perifèria

Una particularitat de l’informe anual de victimització de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) és que localitza on s’han comès cada un dels delictes que els entrevistats per al sondeig han patit l’any anterior. El mapa identifica els llocs on petits furts, atracaments per força, agressions i altres fets punibles s’han produït amb més freqüència a la capital i els seus voltants.

Al llarg dels últims anys, els colors vius que assenyalen les zones on la delinqüència actua amb més assiduïtat s’apinyen al centre de Barcelona, una taca que s’ha anat uniformant cada vegada més sobre bona part de Ciutat Vella i trams de l’Eixample. No obstant, també han emergit cercles d’un to vermellós que alerta de la criminalitat a zones més perifèriques de l’urbs i de ciutats de l’entorn, en especial a Badalona, l’Hospitalet, Esplugues i Cornellà. 

«Ara hi ha més punts vermells sobre el mapa que el 2019 o el 2020», observa la investigadora Cristina Sobrino. Explica que, tot i que el focus delictiu continua sobre el centre turístic i altament transitat de Barcelona, «s’ha dispersat una mica la victimització en l’àmbit metropolità». «No es dona en grans quantitats, però comencem a veure que passen coses més enllà de la ciutat de Barcelona», percep. 

Grans magatzems i estacions

A part del nucli de més densitat delictiva que envolta el centre històric de la capital, les altres marques calentes se sobreposen especialment sobre centres comercials, zones d’oci i estacions de transport públic amb alta afluència, tant a barris de la capital com a poblacions dels voltants. «Més enllà de Barcelona, hi ha centres de distribució nodal de transport a l’àrea metropolitana on es produeixen intercanvis i entorns residencials on es donen nivells de victimització que abans no havíem recollit», apunta Sobrino.   

En tot cas, es manté inalterable que Barcelona atragui més delinqüència. De fet, el 64,7% dels delictes declarats pels enquestats van succeir a la capital, seguida a molta distància per l’Hospitalet (6,6%) i Badalona (6,6%). El sondeig plasma que el 21,6% dels consultats van assegurar haver sigut objecte d’un delicte a la capital catalana o la seva perifèria el 2021. Suposa un lleuger repunt respecte a l’any anterior, tot i que està lluny de la taxa registrada abans de l’esclat de la pandèmia, quan el 27,2% va confessar haver sigut víctima d’almenys un il·lícit. 

«Es manté la regularitat als espais centrals. És on hi ha més activitat i, en definitiva, més oportunitats que es cometin delictes», comenta la investigadora Marta Murrià. «La Rambla fins a la plaça de Catalunya apareix, any rere any, com un espai de concentració. A mesura que han passat els anys, han anat sortint altres punts, com l’estació de Sants, la de Sant Andreu Comtal o centres comercials com La Maquinista. També passa amb la zona d’oci nocturn de Badalona», detalla. 

Més risc a la tarda

L’estudi mostra algunes particularitats en l’activitat delictiva de cada una de les grans ciutats de l’àrea metropolitana. Els robatoris dins de vehicles són més usuals a l’Hospitalet de Llobregat que en altres localitats de la corona de la capital catalana. Ho declaren el 8,4% dels entrevistats a la segona ciutat més poblada de Catalunya, en comparació amb el 7,2% al conjunt de l’àrea metropolitana. En canvi, a Badalona es comptabilitzen més damnificats per assalts a domicilis (4,3%) que a les altres poblacions de la zona (3,1% de mitjana). 

Notícies relacionades

Barcelona i l’àrea metropolitana tenen actives prop de 2.000 llicències de VTC

Vídeo | La pluja provoca un despreniment a prop de Montserrat i l’evacuació d’un hotel

A part, hi ha patrons immutables en la criminalitat de Barcelona i la seva conurbació. Passa amb la concentració de petits delictes a la tarda, més elevada que a qualsevol altra franja horària. En horari vespertí, es registren el 22,5% dels il·lícits que han aflorat a l’informe, mentre que cap al tard o a la nit es donen el 18,5%, i el 17,8% de matinada. 

«Respon a la mobilitat i s’ajusta a la vida quotidiana de les persones», aprecia Sobrino. «És a la tarda quan més gent s’ajunta al tornar de les tasques de cures, la feina o els estudis. L’atracció de delictes s’acumula a centres modals de transport, punts d’intercanvi i carrers o places amb molta acumulació de gent», precisa. «Que es produeixi més victimització a la tarda té a veure amb delictes contra la seguretat personal, sense violència i en moments de més mobilitat», completa Murrià.