5 de cada 10 veïns de l’Hospitalet viuen en zones molt vulnerables a la calor

La calor no repercuteix de la mateixa manera a tots els barris de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així ho certifica el nou estudi de l’Institut Metròpoli ‘La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC)’ (2022), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que estudia el fenomen de la vulnerabilitat a les altes temperatures a les zones de la Gran Barcelona dels 3,3 milions d’habitants que, per les seves característiques socioeconòmiques, estan més exposades als perjudicis de la xafogor extrema.

Per ciutats, l’Hospitalet de Llobregat destaca per ser, per darrere del districte barceloní de Ciutat Vella, la ciutat metropolitana amb una proporció de població més elevada residint en zones altament vulnerables: un 50,1%, el que equival a 5 de cada 10 veïns de la segona ciutat més poblada de Catalunya (concretament, uns 133.079 habitants, xifra l’esmentat estudi).

Els municipis que de més a prop el segueixen són Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Cornellà de Llobregat, amb un 36,7%, un 21,3% i un 20,6% de població resident en zones altament vulnerables, respectivament.

En el context local de l’Hospitalet, la investigació de l’Institut Metròpoli destaca com a demarcacions més vulnerables els barris de la Torrassa, Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i Bellvitge. La majoria ubicats al nord de la gran ciutat, on s’ubiquen els dos quilòmetres quadrats amb més densitat d’Europa, tal com va informar EL PERIÓDICOa partir de dades de l’‘Eurostat’, l’Oficina Estadística de la Unió Europea (UE).

Densitat, renda o falta de verd

Densitat, renda o falta de verdL’esmentat estudi metropolità, de fet, assumeix la densitat poblacional com una de les variables més determinants a l’hora d’elaborar el seu índex de vulnerabilitat. Entre aquests factors, seleccionats a partir de literatura científica en aquest sentit, es troben, a més de la densitat de població, la proporció de vivendes anteriors al 1950 i entre el 1951 i el 1980; el percentatge de cobertura vegetal (zones verdes); la renda mitjana per llars; la quota de dones de més de 65 anys; la quantitat de persones de més de 75 anys que viuen soles, i el percentatge de migrants provinents de països en desenvolupament, entre d’altres.

Consultades per EL PERIÓDICO respecte als recursos locals per pal·liar la vulnerabilitat a la calor, fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet apel·len als refugis climàtics de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) amb què compta la ciutat, que aquest any han passat de 6 a 12.

Aquests refugis estan ubicats als parcs de Can Buxeres, de les Planes i de l’Alhambra; als poliesportius municipals del Centre i de Gornal, i al Centre d’Art Tecla Sala. Aquest 2023 s’hi han incorporat Torre Barrina, el Centre Cultural Santa Eulàlia, el Mercat Municipal de la Florida i els casals de persones grans de Pubilla Cases, de Bellvitge-l’Ermita i de Ca n’Arús.

«La iniciativa, amb presència a tots els districtes, té per objectiu facilitar a la ciutadania, i en especial a la població més vulnerable a la calor extrema, espais adequats, accessibles i segurs per recuperar-se de l’estrès tèrmic provocat per les altes temperatures», asseguren fonts municipals de l’Hospitalet.

Mig milió de persones en àrees metropolitanes vulnerables

L’estudi dona continuïtat a l’aproximació de ‘Vulnerabilitat a la calor extrema’ (2018), un dictamen editat per l’AMB a partir d’un treball de final de màster a la Universitat de Barcelona, que tal com va publicar aquest diari ja situava Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet com les ciutats metropolitanes amb més proporció de seccions censals altament vulnerables a la calor extrema.

En aquesta ocasió, el nou informe metropolità aporta una dada fins ara inèdita: 526.000 habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona (el 16,1% de la conurbació) viuen en «zones d’alta vulnerabilitat» al canvi climàtic.

Des de l’Institut Metròpoli també posen el focus en els recursos de què disposen les ciutats a les nits amb temperatures molt elevades, quan tanquen la majoria de refugis climàtics interiors de l’àrea metropolitana. «Tot i que s’ha avançat en els últims anys, hem detectat que les ciutats encara no estan preparades per afrontar l’asfixiant calor nocturna», conclou la investigadora Elena Domene.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Malgrat els «forats» de vulnerabilitat detectats, des de l’AMB asseguren que l’actual Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) arriba a la majoria de les zones estudiades. Aquest estiu del 2023, «el 80% de la població metropolitana vulnerable [excepte a Barcelona] és a 10 minuts d’un refugi climàtic metropolità i el 96%, a 15 minuts», apunten fonts de l’administració supramunicipal.

Segons dades de l’AMB, la XMRC ha passat de 20 refugis l’estiu del 2021 a 74 refugis aquest 2023, de manera que l’IVAC estudiat ha operat com a eina per dirigir l’ampliació territorial de la xarxa de refugis.