Enèsim SOS de les escoles de l’Hospitalet: «No podem tenir alumnes amuntegats com sardines»

«Fan falta mesures per acabar amb la segregació i que no hi hagi veritables guetos. No pot ser que tinguem els alumnes amuntegats com en llaunes de sardines». Així es va expressar Carles Nadal, portaveu de la Federació d’Educació de CCOO, aquest dimarts 27 de juny, després d’explicar en roda de premsa que l’«emergència d’escolarització» a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que des del sindicat van declarar fa dos anys i mig, s’ha «cronificat» els últims anys, tal com va explicar EL PERIÓDICO l’abril passat.

Des de CCOO assenyalen que l’Hospitalet té una sobreocupació ordinària que afecta el «65% de les seves places totals» i «un 100%» dels centres dels barris del nord de la ciutat, que, precisament, es tracta de la zona més densament poblada de tota la Unió Europea, tal com va avançar també aquest diari. Segons les xifres donades pel sindicat, la ‘matrícula viva’, és a dir, la que s’inscriu amb el curs ja en marxa, ha sigut del voltant de 2.500 alumnes i hi ha «un total de 19 grups ‘bolet’ –els grups extraordinaris que s’obren en un centre davant la impossibilitat d’ubicar tots els alumnes d’un curs a diferents escoles–.

L’abril passat, Sílvia Ortiz, directora dels Serveis Territorials d’Educació a Barcelona Comarques, recordava que els problemes de ràtio venen de fa anys i tot i que comentava que totes les grans ciutats metropolitanes tenen una ‘matrícula viva’ «destacable», reconeixia la «casuística concreta» de l’Hospitalet, on, segons les dades del Departament d’Educació, els últims anys s’han obert 15 grups ‘bolet’, 5 durant el present curs.

Sobreocupació

A principis d’aquest curs 2022-23, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat calculava que, després de portar a terme la ‘matrícula viva’ restant del setembre passat l’Hospitalet tornaria a una ocupació pròxima al 99% –tenint en compte tant la pública com la concertada—, amb excessos del 103-104% als barris del nord de la ciutat, on la pressió és més alta.

Segons CCOO, a la zona nord, les escoles [públiques] tocaven el 110% d’ocupació –el màxim permès–, una cosa que es tradueix en què si un grup té 25 alumnes per classe, al sumar-hi un 10% d’alumnes arribats per matrícula viva, passa a tenir-ne 27 o, en el cas dels centres de màxima complexitat, de 22 alumnes passa a 24.

Per solucionar aquesta situació, des de CCOO diuen que a l’Hospitalet «falten quatre escoles» noves i «un institut». No obstant, la casuística urbana i l’alta densitat poblacional del municipi dificulten la possibilitat de trobar espais que compleixin els requisits del Departament de Educació a l’hora de contruir un nou centre educatiu.

Així, més enllà de la possible construcció de nous centres, tant Sílvia Ortiz com David Quirós, regidor d’Educació de l’Ajuntament de L’Hospitalet, van explicar fa tres mesos a aquest diari que treballen en una nova zonificació educativa de la ciutat, no tan marcada per les fronteres dels diferents barris, i que «permetria aconseguir més places educatives i lluitar contra la segregació escolar», diu Ortiz.

Falta d’inversions

Notícies relacionades

L'apagada deixa atrapats dues hores a desenes de passatgers en un tren abans d'arribar a L'Hospitalet

La candidatura de Jordi Alba i Thiago Alcántara agafa les regnes de l''Hospi'

«Hi ha un pla d’urgència que afecta cinc escoles i un institut i que s’ha d’abordar que estan caducats i s’han de reformar», diu Carles Nadal. Des de CCOO denuncien que un altre dels motius que fan que la situació s’agreugi és que «no s’ha fet la inversió que es va prometre l’octubre del 2022».

D’aquesta manera, reclamen a Educació que es compleixi l’acord d’inversions firmat l’any passat i que, entre altres qüestions, inclou la reforma integral de l’escola Milagros Consarnau i parcial de l’institut-escola Pere Llicart o la construcció de l’escola Paco Candel, que porta més d’una dècada en barracons.