L'Hospitalet

Hospitalet

Reptes veïnals

El barri de la Florida de l’Hospitalet, davant el repte d’aconseguir un urbanisme amb «perspectiva de gènere»

  • L’Ajuntament ja va detectar 17 espais «no resolts» a la zona, una de les que més de la ciutat

  • Els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i les agressions sexuals amb penetració han augmentat en els últims cinc anys al municipi

El barri de la Florida de l’Hospitalet, davant el repte d’aconseguir un urbanisme amb «perspectiva de gènere»

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

L’Associació de Veïns i Veïnes (AViV) del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) va realitzar aquest dimecres 5 d’octubre un passeig pels carrers del districte, una de les zones més denses d’Europa, per detectar espais poc segurs per a dones o urbanitzats «sense tenir en compte una perspectiva de gènere».

Aquesta actuació s’integra al projecte ‘Barris Violetes’ de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), un treball comunitari on, a través de la formació dels grups de treball amb dones, es realitza un diagnòstic dels espais públics dels seus barris per detectar deficiències, realitzar un informe i poder presentar-lo després als organismes municipals competents.

Durant la caminada, principalment es van detectar carrers, parcs i places mal il·luminades, com un dels parcs del carrer Teide, sense gairebé fanals, o als blocs Florida, on el creixement d’alguns arbres arriba a tapar part dels fanals.

Fefa Contreras, de la AViV La Florida explica que, entre altres qüestions, reclamen a l’Ajuntament «més il·luminació, espais on les famílies tinguin accés a canviar els seus fills i més parcs i espais on els veïns es puguin reunir i ajudar a crear comunitat».

Espais «no resolts»

La idea de redissenyar un urbanisme amb perspectiva de gènere no és aliena a l’Ajuntament de l’Hospitalet, que el maig d’aquest any va presentar un estudi per identificar les zones de l’espai públic que «no es consideren ben resoltes des d’una perspectiva de gènere».

En aquell moment, des del consistori van assenyalar que la idea d’introduir la perspectiva de gènere en el disseny de l’espai públic té per objectiu «millorar els elements d’urbanització i la utilització de diverses zones que, per la seva ubicació i disposició, tenen poc ús per part de la ciutadania»; ja sigui per la dificultat d’accedir-hi, per la sensació d’inseguretat que suposa el seu ús per a certs col·lectius o per no ser de gaire utilitat per a la població.

La Florida - les Planes va ser un dels barris on es van detectar més espais «no resolts» en termes de perspectiva de gènere, amb 17, el mateix número que a Bellvitge i a la zona de Sanfeliu-Centre-Sant Josep.

En el cas de La Florida - les Planes, els principals espais «no resolts» que tenen presència a l’informe són: plaça de la Granota; plaça de la Llibertat; plaça de Granada; Parc de la Pau, i l’aparcament del Parc de Les Planes.

Sensació d’inseguretat i delictes

L’última Enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, informe realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), assenyala com les dones se senten més insegures que els homes (18,2% davant el 17,3%).

L’informe reflecteix també com les dones metropolitanes són «més victimitzades» que els homes (14,0% davant el 12,5%), sobretot en els fets adquisitius no violents, en concret, en els robatoris de bossa o cartera, així com en els seus intents (4,5% i 3,2% respectivament). Tot i que, «si s’observen els fets violents agrupats, no es veuen diferències rellevants en funció del sexe», segueix el text.

Ara bé, al detallar el tipus de fets pot observar-se com els homes han patit més agressions físiques i atracaments que les dones; mentre que les dones pateixen més estrebades, agressions sexuals, amenaces i intimidacions.

«Passar per un carrer mal il·luminat pot generar una inseguretat més gran, sobretot en les dones. En ocasions es modifiquen trajectes per evitar rutes mal il·luminades», apunta Laura Liñares, coordinadora del projecte ‘Barris Violetes’. «En el cas de la Florida, el barri està ben connectat, entre metro i bus, però és cert que el camí a casa al baixar de nit a les parades de la Florida o Pubilla Casas és delicat», diuen des de l’AViV de la Florida.

Creixen les agressions sexuals

Els baròmetres municipals dels últims cinc anys reflecteixen com la sensació d’inseguretat ha crescut exponencialment en aquest període, i s’han convertit en la principal preocupació dels hospitalencs, a molta distància de la segona.

En aquests cinc anys les dades del Ministeri d’Interior també reflecteixen com els delictes penals s’han mantingut en xifres similars i fins i tot han baixat. Tanmateix, els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i les agressions sexuals amb penetració sí que han augmentat en aquest temps.

Mentre que el 2017 a l’Hospitalet es van registrar 78 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i 16 agressions sexuals amb penetració, el 2021 van ser 145 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i 27 agressions sexuals amb penetració.

Més enllà de la seguretat

Durant els pròxims dies i setmanes, veïnes i veïns de la Florida continuaran apuntant espais que considerin «no resolts» en termes de perspectiva de gènere i els traslladaran a la CONFAVC.

Des de la CONFAVC van proposar a les associacions veïnals adherides al projecte ‘Barris Violetes’ realitzar una formació sobre urbanisme feminista a càrrec de la cooperativa de treball Auge (Arquitectura, Urbanisme i Gènere), un grup d’arquitectes «que treballen per la justícia espacial amb perspectiva de gènere», diuen des de la CONFAVC.

El total de les persones assistents a les vuit formacions sobre urbanisme amb perspectiva de gènere –un taller per cada municipi que participa en el projecte– ha sigut d’aproximadament 100 persones en total.

Notícies relacionades

Així, més enllà de la seguretat, durant les formacions i les diagnosis s’han tractat altres problemàtiques urbanístiques, com: l’habitabilitat dels espais públics, l’estat d’equipaments i serveis municipals, la distribució dels espais públics, mobilitat i transport públic, senyalització i accessibilitat dels carrers, entre d’altres. Qüestions que, en una de les ciutats amb més densitat de població d’Europa, formen part de les reivindicacions veïnals quotidianes.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet