L'Hospitalet no vol ser Barcelona

Era difícil que els nens entressin a la llibreria, així que cada vegada que l’Anna organitzava una sessió de contacontes, una cosa que feia sovint, els sortia a buscar a la plaça. Agafava un cartró en el qual es veia aPippi Calcesllarguesamb el seu cavall a coll –per alguna cosa és la nena més forta del món–, li enganxava un paper amb el títol de l’activitat d’aquella tarda i recorria labulliciosa plaçaamb aquests, a escassos metres dellocal, ara de lloguer. “Era entre dona anunci iflautista d’Hamelín, però aconseguia el meu objectiu, que els nens entressin a escoltar el conte”, recorda la dona mentre acaba de buidar l’editorial. Al desembre se li va acabar el contracte i el nou propietari, un inversor,li demanava el doble pel lloguer, al reformat carrer de Progrés, el carrer major del districte dos del’Hospitalet, que uneix els seus dos barris,Collblanc i la Torrassa. 

La plaça que l’Anna recorria a la recerca de petits lectors ésl’Espanyola, la plaça de la vila d’aquest territori multicultural la mateixa on el passat 2 de juliol naixia la plataforma Barris per viure Collblanc-la Torrassa amb l’afany de reivindicar "un barri acollidor per als veïns, no un aparador per als turistes". El text del cartell de la convocatòria –ideada per activistes de la zona– ho deixava ben clar: “La gentrificació arriba a Collblanc-la Torrassa”. Les desenes de veïns que, preocupats, van respondre a la crida, van fer una ruta pel districte, visitant alguns dels senyals d’alarma clars, com l’exllibreria de l’Anna, o el 70 del carrer deSantiago Apòstol, buidat de veïns i en procés de reforma integral per convertir-se en un bloc de pisos turístics. Segons el llistat oficiald’establiments turístics del Departament d’Empresa i Coneixement en aquest bloc hi ha vuit llicències de pisos turístics. Tantes com pisos té la finca. En el conjunt de l’Hospitalet són 483,l’Hospitalet483, 226 dels quals en aquest petit racó de la segona ciutat catalana, a la frontera amb l’atractiva Barcelona, a dos passos del museu més visitat de la capital catalana. Segons l’Observatori del Turisme de Barcelona el 2017 el Camp Nou va rebre 1.848.198 visitants. 

“483 són els pisos turístics legals, després hi ha els il·legals, que no estan registrats enlloc, tot i que nosaltres els tenim també mapats segons ens els van denunciant els veïns", explica César, un dels impulsors de la plataforma, a ulls de qui hi va haver un punt d’inflexió evident: l’arribada de l’L9 a l’aeroport, la principal parada del qual és l’estació de La Torrassa, on n’hi ha prou amb seure uns minuts i deixar passar diversos metros, per veure que el tragí de maletes cap amunt i cap avall forma ja part del paisatge habitual.

És obvi que la situació no ha arribat a l’extrem de la viscuda en barris barcelonins com araSant Antoni o el proper Sants, però els veïns no estan disposats a esperar que sigui massa tard. El lloc reuneix diverses característiques que la converteixen en una llaminadura a ulls dequalsevol inversor, ja sigui estranger o local. A més de la proximitat a la poderosa Barcelona i al temple blaugrana, és un districte especialment ben comunicat, amb dues parades de metro, una a cada extrem. “Aquí van arribar veïns expulsats per la gentrificació de Barcelona i ara, a l’acabar-se els seus actuals contractes de lloguer, veuen amb preocupació que la situació es repeteix i poden ser expulsats també de l’Hospitalet", assenyala elJoan, un altre dels membres de Barris per Viure.

Teixit comercial també en risc

La llibreria de l’Anna no és l’únic comerç de la zona que ha abaixat la persiana per la impossibilitat d’assumir la pujada del lloguer. També ho ha fet recentment la perfumeria La Balear. Diverses persianes estan abaixades a la mateixaplaça Espanyola(algunes eren velles oficines bancàries, tancades per altres motius), i en carrers del dens barri. Entre les botigues orientades al veïnat –prèvies a latemuda gentrificació– hi ha botigues amb productes típics de mig món, una de les característiques de l’acolorit barri a què els seus veïns no volen renunciar. "Quan te’n vas de vacances, per un cafè pagues el que et demanin, perquè estàs de vacances i és una setmana, però clar, aquí nosaltres hi vivim, no podem acceptar que la pressió turística canviï el teixit comercial i faci augmentar també els preus del consum", resum.

Una de les proves irrefutables, les tovalloles esteses a les terrasses, balcons i finestres, és ja més que evident als dos barris. El tema dels blocs buidats de veïns per ser reformats i convertits en pisos turístics és, en part, fruit de la normativa local, que recull que només s’atorgaran llicències turístiques a finques senceres, per evitar problemes de convivència. El ple municipal va aprovar el març de l’any passat una modificació del PGM per regular l’activitat, “després d’haver detectat durant el 2016 i els primers mesos del 2017 un increment de sol·licituds d’aquest tipus d’allotjament”, segons assenyalen fonts del consistori, que neguen que aCollblanc-la Torrassael turisme sigui un problema. “No veiem cap descens en el nombre de veïns empadronats que ens faci pensar que la pressió turística afecti en aquests moments", indica una veu del consistori encapçalat per Núria Marín, que apunta també quel’encariment del lloguer és "generalitzat a tot el país".

Mentre l’Hospitalet redactava la normativa, va implantar una moratòria de llicències temporal, que des de la plataforma demanen tornar a implementar "per posar límit a nous allotjaments turístics a la zona abans que la situació es faci insostenible", argumenten des del col·lectiu veïnal. 

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Un altre dels punts en conflicte és el solar municipal situat al carrer de Ferran i Clua 12-24, molt a prop del mercat de Collblanc, en procés de cessió –en l’últim ple es va aprovar el pla especial urbanístic que el facilita– a una universitat privada per a l’edificaciód’una residència d’estudiants. Des deBarris per Viuretemen –exemples pròxims no els falten– que la residència d’estudiants sigui una excusa per convertir l’espai en un alberg vacacional per a joves, la qual cosa consideren un escàndol tractant-se d’un terrenypropietat de l’ajuntament.  

Després de la primera (i exitosa) trobada veïnal de primers de juliol, la plataforma té programades diverses reunions amb entitats del teixit associatiu de la ciutat per anar teixint aliances i construint alternatives.