«Viure al carrer de la Llibertat em semblava meravellós»

L' olor de terra mullada al jardí de la seva àvia materna, a Can Peguera (Nou Barris) -on l'actriu Mercè Montalà (Barcelona, 1958) va residir fins als 30 anys-, li va ensenyar que, malgrat viure en una ciutat, hi ha detalls molt rurals que en una urbs també acompanyen. I Gràcia té molt d'això.

«Sortir a comprar el diari i el pa, prendre'm un cafè i que a les botigues et saludin i et preguntin com està la teva mare, tot això ho tinc a Gràcia i sento que és un privilegi», expressa Montalà. «Són els petits moments de felicitat del dia, que comencen al meu barri», afegeix l'actriu i mare de la també actriu Irene Montalà (a TV-3 va fer Poble Nou i Mar de fons, i a Antena 3, El barco). «Jo sóc de barri i m'encanta la vida de barri. Sortir al carrer i dir bon dia a la gent que t'envolta, saludar el mecànic, tot això construeix l'afecte de la quotidianitat que t'abraça», considera la veïna.

Tots aquests comerciants i veïns amb qui Montalà interactua cada matí, al seu barri, estan sentint, també diàriament, la veu, en castellà i català, d'actrius com Julia Roberts, Michelle Pfeiffer, Emma Thompson, Andie MacDowell, Catheri-

ne Zeta-Jones o Sharon Stone. Montalà els dobla la veu a totes. Es va enrolar en el doblatge perquè l'escenari, des de casa seva almenys, l'hi van situar molt lluny. «Com a estudiant, era més experta en fugues que una altra cosa. M'apassionava viure el carrer. Jo volia dedicar-me al teatre. Volia ser actriu, però a casa, al meu pare especialment, no els feia gens de gràcia que ho fos», declara la intèrpret d'Àngela, que era la segona dona de Pere Peris (Pep Anton Muñoz), que regentava el bar de la sèrie de Televisió de Catalunya El cor de la ciutat.

El seu trosset de cel

«Entre aquestes petites coses que per a mi són molt grans», diu Mercè Montalà referint-se als detalls que fan especial la seva quotidianitat, hi ha una experiència que la revitalitza enormement. «Hi ha un lloc al carrer del Torrent de les Flors que em permet veure el cel amb una perspectiva que m'encanta. La llum i la sensació d'amplitud que sento en aquell trosset de carrer em fan sentir enormement bé», descriu. «Tan bé m'hi sento que, si en algun moment, algun dia, no em sento bé, penso en aquest lloc i el record de l'emoció que em regala contemplar la llum i el cel des d'allà, m'arreglen el dia», confessa la veïna.

Montalà se sent molt a gust pel coixí de confort que significa per a ella sentir-se acompanyada pel veïnat. La proximitat que feia tan familiar l'ambient veïnal a Can Peguera

-el complex de vivendes conegut com les cases barates-, al seu anterior districte, Mercè Montalà ha aconseguit recuperar-los en la seva actual ubicació al districte de Gràcia.

El nom dels carrers

El primer pis a on va anar a viure l'actriu a Gràcia estava al carrer de la Llibertat. «M'encantava aquell nom. Em semblava meravellós viure en aquell carrer i, al mateix temps, ho considerava un senyal fantàstic que m'hi havia de quedar a viure», diu.

També a la seva segona casa, al mateix districte de Gràcia, el lloc on viu actualment, es van congregar coincidències. «Primer el nom, carrer de Sant Lluís, que era com es deia el meu pare. I vaig trobar l'espai que m'agradava per viure al mateix número on havia viscut a la via Favència -el primer lloc on va anar a viure després del seu naixement, que va ser a l'Hospital de la Vall d'Hebron-»,explica.

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

A més a més, el lloc on viu avui Montalà «està just al costat de l'Almeria Teatre, el teatre on vaig representar la meva primera funció», explica. «Va ser el 1974. I la funció era La casa de los siete balcones. Encara tinc el tríptic que el meu pare va guardar entre els seus papers», assenyala recordant, precisament, que va ser el seu pare a qui no li agradava que la seva filla fos actriu. «Però triomfar no és res més que dedicar-te al que t'agrada», expressa qui ha encarnat el personatge d'Aisha, la mare de Fátima i Faruq, a la sèrie El Príncipe, de Telecinco. «Jo sempre vaig sentir que si  renunciava a la meva vocació, una part de mi moriria. I haver pogut lluitar contra això i arribar fins aquí em fa sentir afortunada», diu l'actriu que va ser part també de l'elenc de Nissaga de poder, de TV-3. «Els personatges de sèries així ens han marcat molt als que els hem fet, perquè crea en el teleespectador una sensació de familiaritat i companyia», declara Montalà. Coses que Gràcia a ella també li dóna.

«¿O no és companyia que Carmen, la propietària de la botiga de flors Guberna -davant de la sortida del metro de Joanic- escrigui un pensament bonic en una pissarra i la col·loqui a sobre de la vorera, entre les seves flors i plantes, alegrant així el dia a qualsevol que passi?», diu l'actriu.