"Gràcia conserva petits tallers i els posa al dia"

Fill i nét de graciencs, Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) ha viscut sempre a Gràcia. En els anys 40 del segle passat, el seu pare va fundar i va comandar una fructífera impremta al barri, Filograf. Per allà van passar intel·lectuals com l'escriptor i activista cultural Albert Manent, els poetes Josep Vicens Foix i Carles Riba, l'editor Gustau Gili, o Joan Miró i Antoni Tàpies. «A la rebotiga de la impremta, el meu pare ajudava a editar llibres, catàlegs o nadales», explica Giralt-Miracle.

Sobre les pedres que van sostenir aquell negoci del seu pare, ell ha aixecat el seu tinglado, un arxiu que consta del voltant de 40.000 llibres i catàlegs d'art, arquitectura i disseny, les especialitats d'aquest expert en l'obra de Gaudí. Va ser comissari de l'Any Gaudí (2002, commemoració dels 150 anys del naixement de l'arquitecte del Baix Camp) i va dirigir, el 1986, la remodelació del pis de la Pedrera, per fer-lo visitable per a turistes, com a evocació de la vida domèstica d'una família burgesa de principis del segle XX en ple passeig de Gràcia. «Me'n recordo que, de petit, havia entrat sovint a la Pedrera perquè hi tenia el despatx el notari de la família, Roca-Sastre -diu-. I en aquell moment, la cantonada de la Casa Milà pertanyia al districte de Gràcia».

Mapa gaudinià

Però la Pedrera no va ser l'únic referent gaudinià en la infància de Daniel Giralt-Miracle. «El ginecòleg de la meva mare visitava a la Casa Batlló; jo anava a un col·legi a la plaça de Sanllehy, a la vora del parc Güell, on anàvem a enterrar la sardina i a jugar i me'l coneixia pam a pam, i al carrer veí al de la impremta del meu pare entràvem sovint a la Casa Vicens, obra de Gaudí (1888), ja que els meus pares coneixien la família Vicens», relata.

«Per a mi Barcelona eren les cases de Gaudí. Abans d'endinsar-me en el personatge, ell ja havia entrat en mi a través de tots aquests referents del meu mapa quotidià», diu. Giralt-Miracle ha viatjat a molts països per fer conferències o inaugurar exposicions vinculades a l'obra de Gaudí. «He estat a Xangai i Pequín, Tòquio, Londres, Gènova, Roma, Viena, Brussel·les, Nova York, Chicago, São Paulo...», enumera qui ha recollit en nombrosos llibres els seus coneixements sobre Gaudí. L'últim d'ells, El primer Gaudí (Triangle Postals), que explica les claus històriques i arquitectòniques del primer edifici construït per Gaudí, la Nau Gaudí de Mataró (que alberga la col·lecció Lluís Bassat d'art contemporani), i que va sortir a la venda el desembre passat.

Giralt-Miracle només ha deixat de pernoctar al seu barri amb motiu dels viatges d'anada i tornada i estades a Suïssa per practicar l'alemany que li van ensenyar els seus professors de l'Escola Suïssa de Barcelona. «Fa 70 anys que dormo a Gràcia», afirma el veí, que va ser director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) durant cinc anys i 15 anys secretari del Foment de les Arts i del Disseny (FAD). «Aquí al barri he conegut coses del segle XIX i he anat veient arribar totes les del segle XXI», expressa. «La transformació s'ha notat, sobretot, en el comerç i els antics tallers, actualment molts són plantes baixes habitables», diu.

El carro del gel

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

De petit, amb els seus pares, Daniel Giralt-Miracle va viure a la travessia de Sant Antoni, entre els carrers d'Astúries i de Montseny. «Vaig viure tres coses fonamentals i recordo molt d'aquell tram del meu carrer: l'escombriare que avisava de la seva arribada el veïnat amb una trompeta perquè baixessin les escombraries; el carro estirat per un cavall que venia gel, que el venedor transportava en barres, i els gitanos que passaven cada setmana, oferint-se per reparar paraigües o olles i esmolar ganivets», rememora el veí de Gràcia. Aquests tres records de vells oficis que ell encara va poder conèixer en primera persona «van ser les últimes manifestacions d'un segle», apunta.

«Avui, l'allau precipitada d'extinció de comerços tradicionals va deixant pas a noves botigues que a Gràcia són franquícies com al carrer Gran, que vol ser una prolongació del passeig de Gràcia», afirma. «I els antics tallers artesanals acullen avui disseny i coworking [espai de treball compartit]. S'ha passat de l'artesania clàssica a l'artesania digital», compara Giralt-Miracle, mentre assenyala, a la façana del cine Bosque, retrats esculpits per Pablo Gargallo. «Gràcia ha sabut no només conservar petits tallers i arquitectura antiga, sinó també posar al dia els seus usos, amb disseny i modernitat», afirma. «Ara Gràcia està salvada. L'oci nocturn, el descobriment de les festes de Gràcia pels turistes i els espais de coworking són un gran atractiu del barri», manifesta.