Premis Goya

Les 5 pel·lícules favorites dels Goya 2023

La gala dels premis torna a la normalitat en una edició que ha despertat una gran il·lusió per la bona collita de pel·lícules del 2022

Les 5 pel·lícules favorites dels Goya 2023
2
Es llegeix en minuts

La gala dels premis Goya recupera aquest any la seva esplendor, no només per deixar enrere les limitacions de la pandèmia, sinó també per l’expectació que ha despertat la qualitat de les pel·lícules que aspiren als guardons principals.

L’Acadèmia de Cine va reconèixer precisament aquesta «extraordinària collita» quan va anunciar el mes de novembre passat que Clara Lago i Antonio de la Torre seran els presentadors de la cerimònia. Entre totes les pel·lícules que aspiren a algun dels premis, destaquen, com és obvi, les candidates al guardó a millor film: ‘Alcarràs', ‘As bestas', ‘Cinco lobitos’, ‘La maternal’ i ‘Modelo 77’.

Per nombre de nominacions, ‘As bestas’, de Rodrigo Sorogoyen, se situa al capdavant, amb 17 nominacions, tot i que ‘Modelo 77’, d’Alberto Rodríguez Librero, amb16, s’hi ha quedat molt a prop. ‘Alcarràs’, de Carla Simón, i ‘Cinco lobitos’, d’Alauda Ruiz de Azúa, empaten en candidatures al aplegar-ne 11 cadascuna. ‘La maternal’, de Pilar Palomero, només aspira a dos premis més, tot i que en categories principals: millor direcció i millor actriu de repartiment.

‘As bestas’

Rodrigo Sorogoyen, guanyador ja de tres premis Goya, ha dirigit a ‘As bestas’ un ‘thriller’ rural amb rivets de ‘western’ ambientat en un llogarret de Galícia. Allà, una parella francesa, l’Antoine i l’Olga, té problemes de convivència amb els seus veïns, una tensa relació que no deixarà de créixer.

‘Modelo 77’

Alberto Rodríguez Librero retrata a ‘Modelo 77’ una història d’amistat, justícia i solidaritat basada en fets reals que té lloc a l’emblemàtica presó de Barcelona i en un moment, el 1977, de plena efervescència a Espanya. La presó la viurà de manera amplificada amb una protesta que farà trontollar al sistema penitenciari.

‘Cinco lobitos’

Cinc lobitos’, primer llargmetratge d’Alauda Ruiz de Azúa, narra la història d’Amaia, que acaba donar a llum un nadó i s’adona que no sap gaire bé com actuar quan la seva pròpia mare cau malalta i ha de cuidar també d’ella, al no poder comptar amb la seva parella, absent durant un llarg període de temps. El film va ser premiat amb la Biznaga d’Or a la millor pel·lícula espanyola al Festival de Cine de Màlaga.

‘Alcarràs’

Notícies relacionades

Alcarràs’, el segon llargmetratge de Carla Simón, després d’‘Estiu 1993’, li va valer a la cineasta catalana l’Os d’Or de la Berlinale l’any passat. La cinta s’endinsa en el llenguatge que la directora va desplegar amb la seva ‘opera prima’, aquesta vegada per submergir-se en l’univers d’una família de poble i en les seves tensions en temps de crisi.

‘La maternal’

La vida de la Carla, una jove rebel de 14 anys, canvia radicalment quan s’adona que està embarassada. Llavors, ingressa a ‘La maternal’, un centre per a mares menors d’edat, on coneixerà altres noies com ella i haurà de fer front amb el seu nadó a una realitat molt diferent, mentre manté una tensa relació amb la seva mare. La seva directora, Pilar Palomero, ja va guanyar dos Goya per ‘Las niñas’.