Deu tresors amagats al Museu d’Història de la Perruqueria de Raffel Pages

Vitrina dedicada als primers tints de L’Oréal, gegant de la cosmètica capil·lar des de principis del segle XX. Els més antics són els de henna (les llaunes blaus de la part inferior), que daten d’entre el 1916 i el 1930. A la part superior, una capsa amb un mostrari d’Imédia, els primers en gel de la marca, avui, els famosos de la gamma Excellence. «Mai es van obrir, estan nous, però avui només enfosquirien els cabells», aclareix la Quionia.

«El meu pare estava fart de tallar-me els cabells a la banyera de casa, perquè jo era molt vergonyosa de petita. Fins que em va convèncer per tallar-me’ls en aquesta cadira infantil dels anys 70 que tenia a la seva primera perruqueria de Reina Elisenda, a Sarrià», explica la Quionia.

A més d’algun floc de Lennon i Marilyn, el museu té cinc pèls castanys de l’emperador francès Napoleó. Corresponen a la seva última època, quan els britànics el van exiliar a la remota illa de Santa Elena, a l’Atlàntic, on va morir el 1821, amb 51 anys. Van ser adquirits d’un lot venut el 1996 per Thomas James, un descendent del duc de Wellington.

Aquesta capseta conté una nina de porcellana amb cabells naturals i tota classe de complements per pentinar-la. Data del 1900 i el seu origen és alemany. La va regalar una àvia francesa a la seva neta, que va morir abans d’estrenar-la Per la seva expressa petició, la joguina mai s’ha extret de la capsa.

Una de les vitrines del museu inclou miralls i passadors africans, de l’època egípcia i bizantina. Hi ha unes agulles curioses datades al Mediterrani oriental d’entre el 3000 i 500 aC, i també corresponents a l’imperi romà. Algunes dones utilitzaven unes agulles amb una petita àmfora, per guardar perfum o, també, una petita i letal dosi de verí, per deslliurar-se d’algun agressor.

La col·lecció privada Raffel Pages té exposades desenes de tipus de pintes de diverses cultures i èpoques. Criden l’atenció les inques, originàries de Xile i datades del segle XI. Estan fabricades amb ossos, fusta i diferents fibres naturals.

En bronze i datades del 1000 aC, la col·lecció inclou navalles romanes de tallar els cabells fetes toscament en metall. «Avui la punta ja no està afilada i no tallarien res», apunta la Quionia, que explica que el seu pare va comprar moltes peces en els seus viatges a París. «Comprava moltes coses als antiquaris pròxims al Louvre», explica.

Abans del líquid per fer la permanent, el mètode ‘curly’ s’aconseguia amb rulós endollats a la xarxa corrent. «Ens van explicar que durant els anys de la guerra hi va haver una baixada de tensió i una dona es va quedar allí enganxada», explica la Quionia. La també perruquera comenta que «moltes senyores van patir cremades irreversibles amb aquestes màquines».

Molt abans que el típic cilindre de ratlles blanc, blau i vermell que indica que un establiment és una barberia perruqueria, es va usar el símbol dels bacins (el que el Quixot portava per barret). Per cert, «els barbers també van exercir de ‘metges’ per a la gent més pobra, treien queixals i suturaven petites ferides», recorda la Quionia.

Durant els segles XVII i XVIII, com a part de la moda aristocràtica que va impulsar Lluís XIV, les perruques blanques empolvorades es van convertir en un símbol d’estatus i elegància. «Ara bé, aquestes tenien fins i tot ratolins morts dins. Eren molt bruts, i per això és el país on es van desenvolupar els perfums», assegura la Quionia.